Com cada any, amb la primera nevada, complien el tracte heretat de generacions anteriors amb el diable. Havien d'oferir-li tres infants a canvi d'alguna cosa que ja no recordaven. Però que complien religiosament per si de cas.
- Estàs molt divertit amb un llacet de plàstic al cap.
- Doncs tu ja podries aixecar el cul de la cadira. M'agradaria brindar i no em vull acotxar.
- Què vols celebrar?
- Que estàs guapeta amb el llacet de plàstic al cap.
-Què sàpigues que no estava prou fet.
-Doncs mira, no et deu desagradar tant que quasi ja te l'has fotut.
-Nena, no t'embalis tant.
-Què no em diguis nena. I acaba ja, que vull enllestir la cuina.
-Doncs això. Neteja la cuina.
-Mira! El proper dia et fas tu el dinar.
- ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada