dimarts, 14 de juny de 2022

Malus

Tot i no haver tingut mai desig de notorietat, la vida m'ha portat per escenaris que no m'han permès passar desapercebuda. Com quan una fletxa em malferí el cor, quasi estaborneixo un important personatge o quan vaig ser utilitzada per emmetzinar una preciosa donzella. En els meus inicis, fins i tot van acusar-me de ser l'origen de tots els mals.

Iona
 

dijous, 26 de maig de 2022

Acaballes


Els escarabats han aconseguit fer-se els amos del món. Només ha estat qüestió d'organitzar-se, donat que els inútils dels humans els ho han posat prou fàcil.
Aquesta societat consumista que han creat, en què lo important és consumir, sense preveure de forma seriosa com reaprofitar els materials, ha aconseguit difuminar al llarg i ample de la terra tots aquells tresors que han anat extraient de les entranyes de la terra, transformant els laberints subterranis en deserts.

Ells que mai han estat valorats ni estimats, gràcies als seus coneixements d'aprofitament, han creat els seus mons propis, guardant, classificant i reaprofitant tot allò que l'Homo sapiens ha deixat perdre.

Ara, a la terra hi regna el color negre i les formes rodones estan de moda. En Frank ho va mig preveure, tot i que el final d'aquella història kafkiana, no ha estat ben bé la mateixa.

Iona

diumenge, 22 de maig de 2022

Jo


Una de les taques menys gratificants de la meva feina, com a responsable de recursos humans de l'empresa on treballo, sempre ha estat la d'organització dels torns de vacances del personal.

Tenint en compte que l'any té tres-cents seixanta-cinc dies repartits en dotze mesos, increïblement pràcticament tothom vol fer-les durant el mes d'agost,. Les justificacions són variades, la majoria d'elles poc elaborades.

Que si el mes d'agost no hi ha casals d'estiu, tot i que tots sabem, que garrepa com és, sempre deixa els fills amb els avis. Que si la meva parella les fa a l'agost obligatòriament i llavors no les podrem fer junts, quan just fa uns mesos que s'acaba de separar. Que estic en un programa d'intercanvi de cases per vacances i només m'arriben sol·licituds pel mes d'agost. Que m'ha tocat un viatge en un concurs i només es pot gaudir durant aquest mes. O el que com soc la més veterana del departament, això em dona dret a escollir.

Per aquest motiu, vaig prendre la dedició de deshumanitzar aquesta decisió i ara ningú pot escollir quan fer-les. S'adjudiquen per torns rotatius.

Però quan dic ningú, no és cert del tot. Hi ha qui fa les vacances quan li dona la gana. A què no endevineu qui és?

dissabte, 14 de maig de 2022

Nanoreptes d'ARC Relats en catàlà (5)

Crisi d'identitat
Havent estat sempre un la, ara sonava com un do. Algun malparit havia canviat la clau.

Llàgrimes.
El consol del toll, si els núvols no ploraven aviat, era que el fang de sota seu també la dinyaria.

Qüestió de temps
Es creia poderosa. Fangosa com era, podia modelar-se segons li convenia.
Però el poder s'evaporà.
Endurí. S'esquerdà

dijous, 12 de maig de 2022

Tentacles humans

Quan hi ha temporal, és habitual que ens arribin andròmines de tota mena. Això ens porta força feina, però gaudim molt examinant-les, classificant-les i imaginant per què deuen servir, i amb el temps, ens hem anat especialitzant segons els nostres interessos. A mi m'atrau tot allò que conté textos, i a còpia de passar-hi hores, he après a diferenciar els diferents alfabets i ja domino cinc idiomes.

Però el que avui ens ha portat el mar ha trasbalsat la nostra comunitat. Ha arribat un document que es refereix a nosaltres i diu no sé què de "a la romana". Alguns pensen que es deu tractar de parents llunyans que volen contactar amb nosaltres, i d'altres que és un senyal del destí que ens espera.

Jo crec que sigui una cosa o l'altra, cap de les dues són una bona notícia per a nosaltres.

Iona

Microrelat guanyador del mes d'abril de la XI edició del Concurs de Microrelats "Microconcurs La Microbiblioteca" organtizat per la Biblioteca Esteve Paluzie


dissabte, 7 de maig de 2022

A Cândido Godói

Després de tants dies de convivència amb els meus companys en un espai tan reduït, ja els tenia a tots clissats.

Un gruix important, dedicaven les hores a vagar i a matar el temps, sense que se'ls hi pogués endevinar cap objectiu concret. Els vaig anomenar els inofensius. Després, hi havia els que es veia clar que sabien al que anaven, però als pobres, els faltava aptitud, i que per molt que s'hi esforcessin, segurament no tindrien cap possibilitat d'èxit. I finalment, hi havia els que vaig etiquetar com perillosos, que a diferència dels anteriors, sí que eren ben capaços.

Els d'aquest tercer grup ens controlàvem els uns als altres. Ens miràvem de reüll mentre executàvem les rutines que teníem planificades tant al detall. Un intens treball físic que incorporava tant entrenament de resistència com de velocitat, combinat sempre que era possible, amb exercicis d'orientació.

I el dia menys pensat, sense previ avís, començà la cursa. Des de bon principi vaig posar-me líder i deixava enrere els meus competidors mentre m'apropava a gran velocitat a la meta. Però quan faltava poc per arribar, vaig adonar-me que en lloc d'un objectiu, n'hi havia dos. Aquest instant d'indecisió i dubte, va ser aprofitat pels dos companys que anaven rere meu, i van arrabassar-me el primer lloc.

Va materialitzar-se el gran fracàs de la meva vida. Nou mesos més tard, a la sala de parts d'un hospital comarcal del país, hi naixien dos bessons.

Iona
 
Relat participant al XII Concurs ARC de Microrelats "La Colla" El Líder Maig 2022

Tuitrelat guanyador Sant Jordi Sant Feliu de LLobregat 2022

Incolora, insípida, inodora, aigua amunt, aigua avall. Un resum de la meva avorrida vida. Tot i que alguns m'ho retreuen, recordo amb nostàlgia el dia de l'accident, Tastar i olorar aquell líquid vermell trencà la monòtona existència d'un eixugaparabrisa com jo.

divendres, 22 d’abril de 2022

Conservació en fred

Quan anunciaren el tall de llum per a l’endemà, li agafà un atac de pànic. La temperatura del congelador pujaria sense aturador i ara mateix no es veia capaç de trobar cap més alternativa que la de presentar-se a comissaria.

Iona 
 

dimarts, 19 d’abril de 2022

Tuitsrelats Sant Jordi 2022


Em compro llibres. Com no els puc encabir bé, em compro una nova estanteria. Que bé, ara ja tinc espai. M'engresco i ja torno a subestimar la capacitat de la nova prestatgeria. Col·lapse.
I així en bucle.

El dia del casament, quan el mossèn li va preguntar si volia prendre el seu xicot com a espòs, va voler ser enginyosa i aplicar el que havia après al curs d'escriptura creativa. Un murmuri va recórrer l'església quan se li va acudir respondre amb una el·lipsi.

Tot i entrar a cadascuna de les sabateries de la Rambla, el nostre protagonista no ha trobat katiusques de la seva talla. Empiocat i al llit, maldiu que un Sant Jordi plujós el faci ser la riota de tothom, tot i ser el drac més ferotge de la contrada.

Tot el passatge del vagó la mirà encuriosida. Anava equipada amb un gran coixí, el col·locà sobre el seient i s'hi assegué a sobre. Uns dies després, a la tele sortia un anunci en un emplaçament que m'és prou familiar. Era sobre una crema antihemorroidal.

Avui, en arribar el tren en aquell entrecreuament on les vies formen aquell garbuix, m'ha vingut un somriure en recordar els embolics que arribàvem a fer, quan de petites jugàvem al joc del cordill.

Essent pobres com érem, això de posar les dents sota el coixí i l'endemà trobar un regal, va acabar d'arruïnar la nostra família. Per què els dracs havíem de tenir tantes dents?

Eterna espera
No volia fallar. Li van dir que portaria a terme una missió. Una missió secreta. Molt secreta. Anys més tard continuava essent secreta. Però mai li van revelar de què es tractava. Va morir esperant. Es veu que la missió fou mantenir-lo fora de joc.

Farcides o sense pinyol
Resignades al fet que els robin el cor, les olives somien en ser vermelles. Potser així podran tornar a bategar.

dimarts, 12 d’abril de 2022

#aforismesARA


Es diu que els carrers ben il·luminats són més segurs.
Deu ser per la gran quantitat de penombres que hi pots trobar on refugiar-te.

Per a un jugador, voler esdevenir entrenador, és el que és a un lector, voler ser escriptor.

Estimar algú altre, sense saber estimar-se a un mateix, no és saber estimar.

Quanta hipocresia hi ha en els animalistes no vegans.

L'estupidesa és un mal general de la humanitat. Sols ens diferenciem en quanta en posseïx cadascú de nosaltres.

Pensava que només podia encaixar disposant d'arestes rectilínies. Finalment, s'adonà que les seves formes arrodonides li permetien escapar del sistema amb el qual no aconseguia encaixar.

#RelatsTMB2022



Ahir, quan em vaig adonar que estava taral·lejant massa alt, ja fou massa tard. El noi del meu costat em somrigué i s'hi va afegir. I en uns segons, tot el passatge ja cantava la cançó. Avui, no sé on amagaré la vergonya quan pugi de nou al bus.

En treure la targeta del bus, he tingut el descuit de deixar la motxilla mal tancada. Les fades han aprofitat per tocar el dos amb els meus somnis. Sort que el conductor ja em coneix i no ha obert les portes fins que s'han cansat de voltejar i han tornat a dins.

Aquella colla de monstres forans van tenir molt clar que aquelles grans finestres eren una bona oportunitat per conèixer la ciutat. Així que el passatge decidí acollir-los com a mascotes, donat que no coneixien el funcionament del bus i no disposaven dels bitllets.

dimarts, 5 d’abril de 2022

C


Tot i que encara era dimarts i el cap de setmana quedava lluny, qualsevol que l'hagués vist hauria pensat que ja era divendres. Aquell dia, mentre treballava al laboratori, va cantussejar totes les cançons que sonaren a la ràdio. Se'l veia content, però també poc concentrat en la feina. Recordo quan va abocar el reactiu sobre la llibreta on havia escrit els resultats. Sort que té el bon costum d'utilitzar-me per escriure. Si ho hagués fet amb bolígraf, els càlculs haurien quedat il·legibles i hauria perdut hores de treball.

...

Ja havia acabat la paciència d’estar tancat dins d’aquella caixa, quan aquell vespre en vaig poder sortir. Un cop fora, el primer que vaig veure van ser uns ulls que gairebé brillaven tant com jo. Llavors, ell es va treure un paper de la butxaca, va llegir a la seva promesa els versos que hi havia escrit, i em va agafar amb delicadesa per declarar-s'hi.

...

Després d'estar uns dies com a gat i gos, per veure qui era més imprescindible, finalment hem fet les paus. És el que té ser un element de la taula periòdica anomenat carboni, que tant podem formar part d'un preciós diamant d’anell de compromís, com ser el grafit del llapis que en sap tant de càlculs científics com de paraules d'amor.

Iona

dilluns, 4 d’abril de 2022

#LletresDeRàdio d'Ona Digital

 


En aquell temps era complicat poder disposar de llibertat, de forma que, com si d'un trencaclosques es tractés, va intentar compondre-la. Agafà unes uns brots de LLI, els donà a la BERTA i els hi va fer un retraT.

Del Dret i del revés. Es despertà suat i nerviós. Aquell matí s'iniciava en el nou ofici de jutge i just havia somiat, que en el seu primer judici dictava condemna per l'advocat i el procurador, i absolia l'acusat.

No entenia de matisos.
El que per ell era passió, la resta hi veia obsessió.

Avui m'he atrevit a començar a recollir les pertinences de la mare. Entre llàgrimes, he somrigut al trobar el seu collaret de perles. M'ha tornat el record de quan de petita jugava a posar-me'l i em deia que semblava una dona escurçada.

dijous, 3 de març de 2022

Ella


Les tardes d'estiu, quan el sol gira i deixa d'escalfar el portal de casa, ella treu la cadira de fòrmica fora al carrer, per prendre la fresca. Jo la segueixo, tot frisant el moment en què seu, per saltar sobre la seva falda i escarxofar-m'hi i gaudir de les seves carícies. Mentrestant, anem veient com la gent entra i surt del bar del casal de la vorera d'enfront.

Als matins faig la meva, passejant-me d'aquí cap allà. Com els veïns no es fixen gaire en els gats, aprofito per fer el tafaner, escoltar converses, i quan enxampo algú parlant de la meva mestressa, espio el que en diuen. I així, és com he anat descobrint un fotimer de coses d'ella.

Que a casa seva eren gent de quartos. Que havia estat filla única. Que com és, que sent un bon partit, va quedar per vestir sants. I moltes altres xafarderies, algunes lletges d'explicar, que m'han fet entendre les tardes.

Els homes entren al casal a jugar al dòmino. Entre partida i partida sempre hi ha qui surt a fer un cigarret. Ella, asseguda mig eixarrancada, mig de gairell, vestida amb una bata ben desgastada i amb mi a la falda, va movent-se suaument sobre la vora de la cadira, mentre mira endavant.

Iona

dissabte, 5 de febrer de 2022

Buscant els braços de Morfeu

Aviat acabaria el termini de presentació dels relats i encara no tenia res que valgués la pena, així que vaig posar-me a navegar per internet per mirar si ensopegava amb alguna pàgina inspiradora.

Fent cerques, vaig trobar un article interessant on explicava les fases del son. Em va cridar l'atenció conèixer que dormim en cicles de noranta minuts i que si ens despertem just quan s'acaben, som capaços de recordar els que hem somniat.

Jo mai he recordat els somnis, però vaig pensar que si ho aconseguia, hauria descobert una font inesgotable d'idees per escriure.

I així va ser com em vaig organitzar. Amb llibreta i llapis a la tauleta de nit. Anar a dormir sempre cap a les onze de la nit i programar les alarmes del despertador perquè sonessin cada hora i mitja, just el moment clau per poder anotar quatre paraules clau del somni, i després continuar dormint.

Però res va anar com esperava, tot i que els que m'esteu llegint segurament ja ho sabíeu abans que us ho expliqués.

Era molt agosarat pensar que seria capaç d'adormir-me a l'hora planificada i que després de sonar el despertador, podria tornar a agafar el son fàcilment. Tanmateix, el que més em va trastornar, va ser, que els pocs cops que en què la planificació va funcionar, no vaig aconseguir recordar cap somni.

Potser el problema no era la meva incapacitat per recordar somnis. Senzillament, era una somiatruites que no sabia somiar de debò.

Iona

Relat participant al XII Concurs ARC de Microrelats "La Colla"  El somiador, febrer 2022

dijous, 6 de gener de 2022

Nanoreptes d'ARC Relats en catàlà (4)


Vida eterna
La primavera és tan idolatrada que es creu merèixer la immortalitat.
En denegar-li, dissimula viatjant d'hemisferi en hemisferi.

Flors congelades
Li va demanar a la llàntia alleugerir l'arribada del fred.
Ara és la primavera qui dona pas al'hivern.

Supervivent
Es convertí en habitual de l'oficina d'objectes perduts.
Ja només els petits entrebancs li aportaven engrunes d'esperança.

Causalitat
Feia anys que encadenava desenganys amorosos.
Necessitada de trobar-hi una explicació, esbocinà un gran mirall.
En col·leccionà set més.

Esglai
Mentre es retocava el pentinat enfront una finestra, uns ulls desconeguts la fitaren.
El seu reflex s'esvaí.

Petits regals
Els dies de vent, s'estremia només en pensar com el volteig dels cabells li acariciaria la pell del clatell.

Juguem?
A, I, C, R
Combina aquestes vocals i consonants.
Paraula de set lletres.
Protagonistes, les teves mans.
Conseqüències, impredictibles.

Inexperts
Van descobrir el que era un petó esquimal quan els seus freds nassarrons xocaren en intentar besar-se.

Lladregot
Cada matí, el núvol lliscava muntanya avall, i així, convertit en boira, aconseguia robar petons sense ser enxampat.

Pla B
Faltada d'amor, es decidí a vendre abraçades.
Guanyà molts diners.
No sabem si finalment trobà l'estimació buscada.

dimarts, 4 de gener de 2022

Mudats per l'ocasió


Just acabada de llicenciar, vaig centrar la meva vida en la recerca de feina. Van ser hores de navegar per portals de feina buscant ofertes laborals i d'enviar desenes de currículums, tots ells desitjosos de no ser llençats directament a la paperera.

I avui, tot i la llunyania d'aquella època, soc incapaç de treure'm del cap una de les entrevistes a les quals vaig anar. L'empresa havia presentat uns resultats excepcionalment bons, motivats per la situació extraordinària viscuda al país, tanmateix, just feia uns mesos, s'havia invertit la tendència. Van preguntar-me sobre quines polítiques proposaria implantar per frenar l'actual descens de beneficis, ara que tot havia tornat la normalitat.

Vaig suggerir tirar endavant estratègies d'economia circular, ara tan de moda amb la situació d'emergència climàtica, mitjançant la reutilització de materials i la comercialització de recursos, que fins aquell moment es malbarataven. Però, tot i que van semblar satisfets amb la meva exposició, no vaig saber-ne mai més res.

I just avui, és portada a tots els diaris. L'èxit de la xarxa de botigues de roba de luxe de segona mà, ha estat el que els ha posat al descobert, i ha permès destapar la mala praxi de la corporació de reaprofitament de fèretres i l'escabrós protocol de desvestir els cadàvers abans de la seva incineració.

Iona

dilluns, 3 de gener de 2022

Sobrer



Tot i que tinc un paper essencial i el repte pel que he estat dissenyat, l'aconsegueixo amb molta facilitat, sempre passo a un segon pla i mai aconsegueixo ser el centre d'interès. Només, els més llaminers, un cop han menjat la magdalena i es queden amb ganes de més, m'escuren abans de llençar-me a la brossa.

I aquesta és la trista vida d'un motlle de paper de magdalena, que espera que algú innovi i em redissenyi per esdevenir irresistible.

diumenge, 26 de desembre de 2021

Coses del Nadal

No m'agraden les històries que parlen de desgràcia, però quan a un li arriba la tristesa, li suposa un alleujament poder explicar-la. I això és el que penso fer. Si no us ve de gust seguir llegint, ho entendré, ara que arriba Nadal, el que molts voleu és esbandir penes i passar-ho bé.

Fa anys, tenia una bona vida. Era una successió de temporades tranquil·les amb altres mogudes. Tot i que tot plegat era molt previsible, saber en tot moment el que m'esperava, em feia sentir còmode. Durant l'etapa calmada em sentia com un os hivernant, i l'aprofitava per gaudir del descans i la pau. Llavors, d'un dia per l'altre tot canviava i entrava en acció, reprenent les rutines que havien quedat suspeses, per a poc a poc, anar-me preparant per al dia de la posada en escena.

Avui dia alguns denuncien el maltractament que sofrim i d'altres ens canvien el gènere, però si us dic que tot això em semblen bajanades comparat amb el que ara és la meva vida, m'entendreu. Que pot ser pitjor que ser abandonat en un soterrani, que ja ningú t'ofereixi mandarines i que el dia de Nadal no et facin cagar, perquè la canalla ja s'ha fet gran.

Iona


diumenge, 12 de desembre de 2021

Temps

Ell se sentia orgullós de com havia aconseguit perfeccionar l'art de matar. Potser ara espereu que us parli sobre el procés que seguia per escollir les seves víctimes, el grau de patiment que els hi regalava, com s'ho feia per passar desapercebut i no deixar cap rastre que el delatés o com aconseguia frenar l'impuls narcisista que aflorava dins seu després de cada homicidi.Però no us sorprengueu, si us explico que a ell no li agradava pas gens, això de la sang i fetge. El que realment havia aconseguit perfeccionar amb el temps, fou l'art de matar el temps.

Iona