Primer va ser la boira, que començà a difuminar contorns, a aigualir colors i a retallar horitzons. La llum amortida deixava pas a la foscor i lentament es feia cada cop més difícil trobar-nos.
El fred va alentir el nostre batec i esmorteí els sons, que avançaven feixugament en aquella atmosfera tan pesada i humida. Les lletres cruixien, relliscaven amb el glaç i s'esmicolaven. El rierol quedà glaçat i la font emmudí.
Aleshores entrà el vent, glaçat, que escardà tot el que trobà. Obrí vies. Penetrà arreu, omplint racons que abans havien estat càlids i confortables, robant la vida que hi restava.
Fins que la nevada va anar sepultant, una a una, totes les paraules. Amb el sospir de l’última, aquella llengua morí per sempre. Mai se'n va saber res més.
Iona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada