La noia de la botiga 24 hores

 

Ha estat la proposta del club de lectura d'aquest mes d'abril. L'autora ens explica com la Keiko, la protagonista del llibre, pressionada pel seu entorn, renuncia al que configura el seu dia a dia, i les conseqüències que això li comporta. Una interessant mirada crítica de la societat, que ens empeny a l'homogeneïtzació i les dificultats i la falta d'encaix que comporta voler mantenir la nostra singularitat.

A mesura que la lectura avançava, he anat empatitzant amb la protagonista, amb el que també se m'ha evidenciat la pressió social que m'empeny cap a aquesta mal anomenada normalitat.

Publicat per Editorial Empúries, escrit per Sayara Mukata i traduït per Albert Nolla.

Nou mot que hi he descobert: Onigiris.

Iona

Visc, i visc, i visc

 

Ha estat la proposta del club de lectura d'aquest mes de març. L'autora, que també n'és la protagonista, hi relata disset episodis on la seva vida va córrer perill.

La seva lectura interpel·la el lector. Et convida a ser conscient de la nostra vulnerabilitat i a mirar enrere per buscar moments on la mateixa mort o la dels que estimem s'haig acostat massa. I a qüestionar-nos quanta prudència necessitem per tirar endavant, i si aquesta, ens retalla vida o realment ens en dona.

Llibre ple de vida i fàcil de llegir. Publicat per L'altra editorial, escrit per Maggie O'Farrel i traduït per Marc Rubió.

Iona

La venedora d'ous

Lectura que mai hauria escollit, però que gràcies al club de lectura he pogut gaudir. Senzilla i tendre, ens explica la història d'una dona, i de com les circumstàncies i decisions que pren transformen la seva vida.

Llibre curt i fàcil de llegir. D'edicions la Magrana, escrit per Linda D. Cirino i traduït per Rosa Maria Calonge i Fontcuberta.

Iona

La trena

Un llibre sempre és un bon regal. En aquest cas, m'ha enamorat i ha resultat un preciós present d'aniversari. Ens explica la història de tres dones de diferents indrets del món. I a mesura que la trama avança, ens descobreix les seves lluites, que acabaran compartint l'element que dona títol al llibre.

D'edicions Salamandra, escrit per Laetitia Colombani i traduït per Anna Casassas.

Iona

Última parada, Vladivostok

Fa molts anys, quan era jove de debò, vaig pujar sobre les rodes del transsiberià. Van ser uns dies de travessar fusos horaris enmig dels boscos, pobles i ciutats de la gran Rússia. Tot i ser un una mica un "coitus interrumptus", donat que no vam fer la totalitat del recorregut fins a Vladivostok, arribar fins Irkutsk va valdre molt la pena.

Gràcies a les bones crítiques rebudes, i a la bona dosi de nostàlgia que m'ha suggerit el títol, ha fet que em decidís a llegir Vladisvostok de Lluís Oliván.

Tot i que el llibre és un encadenat de coses més o menys habituals que li poden passar a qualsevol, té un estil i un ritme que enamora i provoca addició. Una mirada crítica del protagonista a allò que ha estat la vida i com això el torna cada cop més desacomplexat, i el fa fruir de les coses noves a què l'empeny la vellesa.

Vladivostok, dos finals de línia, ja sigui l'última parada del tren transsiberià o la del camí cap on ens porta la vellesa.

Iona

El consentiment

Encara l'estic digerint. Llegit d'una tirada El #Consentiment de @VSpringora. Segurament, per l'autora, escriure aquest llibre, ha estat un enorme acte de valentia.

Ha estat molt...

Valenta per haver pres de nou possessió de la seva vida i vèncer els seus propis fantasmes.

Valenta per explicar, tal com ho ha fet, tot el que li va passar, sense temor a la reacció d'ell, a què puguin jutjar a la seva mare per com va anar tot plegat i com a partir l'ara la veuran les persones del seu voltant, i que fins ara desconeixien aquesta part de la seva vida.

I finalment valenta per poder ser capaç de reformular per normailitzar la seva relació amb el sexe.

L'adolescent, en aquest canvi cap al món adult, descobreix tant els canvis que es produeixen al seu propi cos com les noves coses del voltant que la interpel·len. Tot el nou que va succeint, l'adolescent, ho suposa com que forma part de la normalitat.

Ell i tothom que ho va permetre i normalitzar, uns fills de puta.

Iona

J.D. Salinger

 

Potser hauré de rellegir el llibre d’El vigilant del camp de sègol, Me’l van recomanar en una fira d’intercanvi de llibres. Devia ser algú que entenia de lectures.

Jo, que sóc de ciències, poc en sé de quins són interessants. Ja no recordo pas gaire les que vaig aprendre a l’institut, potser alguns de cavalleria o de la renaixença.

Aquest pensament em va passar pel cap després de llegir-ne uns paràgrafs seleccionats, d’un article d’una revista que té nom de número. Vaig adonar-me, que tot i haver-lo llegit, no n’havia captat l’essència.

I així és com ha arribat el dilema. Dubto si rellegir-lo de nou. Dedicar-li temps un altre cop, farà caure de la llista de lectures l’últim llibre que tinc destinat a llegir abans de morir.

Quin dels dos m’aportarà més. El vigilant del camp de sègol, o un de desconegut, un que potser encara no s’ha escrit, un de brutal que em commourà. O potser un que no entendré del tot, i que ja no em quedarà temps en aquesta vida per rellegir.

Iona

Publicat a ARCrelatsencatalà

Lolita

Fa uns mesos vaig llegir Lolita de Vladímir Nabókov. El motiu no fou altre, que gràcies a saber l’autor d’aquest llibre, vaig guanyar uns calerons en un concurs de la televisió. I per honorar el llibre, tot i desconèixer la temàtica, vaig decidir que l’havia de llegir.

La primera sorpresa va ser la contraportada, però tot i que se’m va indigestar, el vaig començar.

A mesura que passava pàgines i anava devorant el llibre, tenia una veueta dins meu que em renyava. Com podia agradar-me un llibre en el qual es descrivia, tan a la lleugera, un delicte com són els abusos sexuals a menors. Però els capítols avançaven. Cada cop més indignada, però també més enganxada.

Acabar-lo va ser un alliberament. La veueta va cessar. Afegir que hi vaig descobrir un grandíssim autor.

Dels abusos infantils cal parlar-ne i donar eines a la canalla perquè els puguin reconèixer i no els passi, que a falta de referències, no sàpiguen si allò que els passa és normal o no.

Iona 

Publicata ARCrelatsencatalà