XII Concurs microrelats terror biblioteca Can Mulà

Succedani
Els seus pares es van dedicar anys i panys a protegir les seves filles. No se'ls va ocórrer opció més pràctica que el cultiu de magraners, i així cada vespre podien deixar a la porta de casa un suc fresc, acabat d'esprémer.

Retroalimentació
D'aquell tros de carn morta no en sabia que fer, i el van acabar trobant, conjuntament amb el meu cadàver. Va ser una de les mosques verdes del seu cos pudent que s'escolà per la meva gola fins a arribar al fons dels meus pulmons. 

Ben endins
Escolta! Deixa'm acabar, que és de mala educació interrompre els adults, li va etzibar, mentre amb una de les seves mans buscava sota la faldilla del seu uniforme i amb l'altra subjectava els seus canells.

Tot era de color rosa, però aviat la relació es va corcar i va arribar el dia en què va témer per la seva vida. Fou llavors quan s'alegrà dels llunyans estius passats al poble i d'haver participat amb els preparatius de l'arròs amb conill del diumenge.

XI Concurs microrelats terror biblioteca Can Mulà

Autoconeixement 

Després que el metge em diagnostiques fotofòbia, vaig entendre perquè els meus pares m'havien posat de nom Vladímir. 

A partir d'aquí, vaig descobrir la resta.
 

Contractació de personal de servei 

El senyor Ramon 

empaita les criades. 

El senyor Ramon enganya tot el món. 

Les pobres criades 

quan se'n va al llit. 

Tururut, tururut, 

queixalada i xucladeta i en Ramon ja l'ha begut.

X Concurs microrelats terror biblioteca Can Mulà

Volia participar en el concurs de microrelats de terror de la biblioteca de Can Mulà. Mans al teclat i mirada a la pantalla, però la inspiració no arribava. Decidí baixar al garatge, agafar la motoserra i sortir al carrer. Fou el guanyador d'aquella edició.

Com cada matí, entrà a l'habitació de la seva filla per llevar-la. Trobà el bressol buit. Els llençols encara calents. Les cortines voleiant. El seu xumet, encara humit, era a terra.

Li deien floreta. Era bonica, alegre i embriagava a qualsevol que s'hi acostava. Ell, digues-li herbicida, tisores, sequera. Tot el que tocava ho aniquilava. Ella no va arribar a temps de denunciar-lo. Ara regna la olor a terra cremada.

Ella era molt poruga i abans d'anar a dormir, sempre s'assegurava que finestres i porta estiguessin ben tancades.
Però aquella nit, ell ja feia estona que era dins esperant.
Ella, amb tot tancat, no pogué pas escapar.

Va ser el dia que va anar a l'òptica a buscar les ulleres de vista cansada, que la seva vida canvià. Fou mirar-se al mirall amb les ulleres posades, i eliminar tots els de casa.

Anunci classificat
Som una empresa especialitzada en assistència a domicili per persones grans i en gestió d'herències. Oferim descomptes amb la contractació simultània dels dos serveis.

Fou una nit d'insomni i malsons.
L'endemà tornava a la feina després d'un mes de vacances i no es recordava de la contrasenya de l'ordinador.

En veure la seva dona amb el ganivet alçat, li va venir al cap haver escoltat aquell matí al carrer, la melodia de l'esmolet.

Quan ell descobrí que el color rosa podia ser perillós, ja fou massa tard.
Morí com una rata.
Ella havia erradicat la plaga.

La meva princesa

Tot i que ja li començaven a sortir les dents, seguíem amb el ritual diari de fer una estoneta de pit abans d’anar a dormir. La relaxava. Xuclava rítmicament, i poc a poc, anava afluixant el ritme fins que quedava adormida.

Aquell vespre em sentia els pits plens com mai, però tot i notar-los estranys, vam fer com sempre. Ella xuclant i jo acaronant-la.

De cop i volta, em va semblar notar un ambient gèlid. La seva pell es refredà, i espantada, vaig veure com se li esquerdava, igual que el d’una nina de porcellana. Vaig tancar i obrir el ulls de nou per comprovar si allò era real o m’ho estava imaginant. Llavors vaig veure com la meva princesa ja era un cadàver, acabava de morir als meus braços.

De sobte, vaig adonar-me que dels pits em regalimava un líquid negre i pudent. Esgarrifada, vaig entendre que ella acabava de donar la seva vida per salvar la meva.

Jo seguia viva. Però quina merda de vida m’esperava després havent perdut allò que tant estimava. 

Iona

Relat participant al XI Concurs ARC de microrelats "Gèneres narratius" Tema Terror Desembre 2020

IX Concurs microrelats terror biblioteca Can Mulà

No volia que em seguís hipotecant la vida. Després de posar-li l'habitual, em vaig entretenir enganxant-li un per un els pegats de morfina que restaven a la caixa.

Fent teta al meu fill, la son em va vèncer. En l'instant de tancar i obrir els ulls, la negror se'l va emportar per sempre més.

Mentre escrivia, la mà va deixar d'obeir-me. Havia anotat el nom de la meva filla i una data al costat.

El cafè no tenia el gust de sempre, però ja no hi havia marxa enrere. El seu somriure burleta va ser l’últim que vaig veure.

Ja era fosc. Pujava les escales mirant de reüll la porta d’entrada, quan em vaig adonar que era davant meu.