Tuitrelats 2023

Decidiren fer la festa d'aniversari de la iaia a la bugaderia, i escolliren el programa llarg, amb l'esperança d'estar de sort. Diuen que en cada rentada es perd un llençol.

El que més m'agradava d'ella és que feia olor de magdalena. Em delia per treure-li l'embolcall, tastar la seva dolçor, resseguir les seves formes i assaborir fins a la última molla.

Abusos
Quedà fascinada amb la feina que feien els pintors abans de pintar les parets de casa arreglant les imperfeccions i tapant les esquerdes. Dissimuladament robà una mica d'aquella pasta, va pensar que li serviria per tapar-se el seu forat. 

A ella, llegir llibres li encanta. Que ell li llegeixi cadascuna de les pigues del seu cos, l'enamora. Com de bonic és llegir i ser llegida...

XII Concurs microrelats terror biblioteca Can Mulà

Succedani
Els seus pares es van dedicar anys i panys a protegir les seves filles. No se'ls va ocórrer opció més pràctica que el cultiu de magraners, i així cada vespre podien deixar a la porta de casa un suc fresc, acabat d'esprémer.

Retroalimentació
D'aquell tros de carn morta no en sabia que fer, i el van acabar trobant, conjuntament amb el meu cadàver. Va ser una de les mosques verdes del seu cos pudent que s'escolà per la meva gola fins a arribar al fons dels meus pulmons. 

Ben endins
Escolta! Deixa'm acabar, que és de mala educació interrompre els adults, li va etzibar, mentre amb una de les seves mans buscava sota la faldilla del seu uniforme i amb l'altra subjectava els seus canells.

Tot era de color rosa, però aviat la relació es va corcar i va arribar el dia en què va témer per la seva vida. Fou llavors quan s'alegrà dels llunyans estius passats al poble i d'haver participat amb els preparatius de l'arròs amb conill del diumenge.

#FebrerRelata

Atenció companys! Vam tenir un bon ensurt quan els humans van començar a parlar de lo ECOLÒGIC, i pensàrem que ja no s'extingirien. Però, veient que continuen essent molt del bla, bla, bla i poca cosa més, us informo que el nostre moment ja està molt a prop.

El congrés de la societat de Biologia, convidà els millors experts en botànica, zoologia, microbiologia i guirièssers per consensuar l'abast del què és AUTÒCTON. Incapaços d'acordar el límit fins on recular el temps, proposaren l'eliminació de tal concepte.

Per colonitzar-los sense crear alarma, els investigadors buscaven fórmules que permetessin la hibridació, i així incorporar lentament i amb amor gens alienígenes en l'ESPÈCIE terrícola. No reeixiren i optaren per la via directa. Passaren el relleu a l'exèrcit.

Els de dalt impulsaven les revolucions.
Fórmula exitosa.
Ja no neixien de baix.
Perill fugit.

#FGCrelats

Junts vam descobrir rutes meravelloses. Tu guiaves, eres la locomotora i jo em deixava portar, m'agradava viatjar. Però amb el temps la conducció es tornà ràpida i brusca, i el viatge acabà el dia en què el tren del nostre amor descarrilava.

Va asseure's davant meu. Tan mudat i nerviós, semblava que anava a una entrevista de feina. Els meus ulls no deixaven de mirar-lo. Ell se n'adonà i es posà vermell. Vaig somriure. Sempre m'ha sabut greu no haver-me atrevit a dir-li que portava la camisa mal cordada.

#LletresDeRàdio d'Ona Digital

 

El disgust que vaig tenir, quan em vaig adonar que la nova casa on havia d'anar a passar una temporada per recuperar-me, i de la que tan bé em parlaven els meus fills, era una residència d'avis. I de temporal no en tenia res.

Fou el nou escrivent encarregat de custodiar les paraules, que cansat de no acabar de trobar el seu lloc i de sentir els petits demanar ser grans i a aquests, no ser-ho tant, s'empescà la paraula "jove" per incorporar al diccionari.

El temor que sentí en trobar tots aquells ninos amputats i decapitats, no fou res comparat amb el pànic que precedí la seva mort uns anys més tard. El temps passa, els fills creixen.

PROTAGONISTES
Una poma cau.
Per poc, estaborneix l'Isaac.
Gravetat.
Pedres.
Valentes, planten cara a la gravetat.
Conxa, una tartera.
Pedres.
Aigua, butxaques, plenes.
Rendició.

#RelatsTMB2023

TUITRELAT GUANYADOR EDICIÓ 2023

Avui, a la classe de matemàtiques, es veu que l'he feta bona quan en preguntar-me pel significat de Paral·lel, he respost que és el punt d'encontre entre dues línies. A més, tothom ha rigut quan he afegit allò dels colors verd i lila.

ALTRES TUITRELATS AMB QUE VAIG PARTICIPAR

Mercè Rodoreda
Com eren d'efímeres les flors. Com de ràpid es fonia la seva bellesa. Eren fugisseres com el pas dels vagons i l'anar i venir dels viatgers. Tot s'esdevenia amb el pas de les estacions.

No era decorós, però no vaig frenar-ho. En pocs segons, el vagó sencer flairava i tothom començà a escrutar al seu voltant, fins que les mirades se centraren en l'avi del meu davant. Tot i que no era el meu destí, vaig baixar a la següent parada.

Hivern...
Els vagons s'endinsen en el túnel fosc destí a l'animació de l'andana. S'obren les portes i en omplir-se de vida, puja la temperatura i arriba la xafogor. Finalment, de camí cap al nostre destí, somniem amb nostàlgia.

Concurs
Durant la primavera, entrava per la primera porta i tot passejant, viatjava al llarg del tren, esmunyint-se entre la gent i travessant vagons fins a arribar al final. Era la font d'inspiració pels seus relats.

A hora punta
L'Hercule Poirot va tenir una gran sort que l'Agatha Chistrie hagués situat la novel·la a l'Orient exprés i no al metro de Barcelona. A hores d'ara, encara estaria ben enfeinat.

Estació d'enllaç
Fruit d'un malentès les línies de metro començaren a discutir. Que si tinc l'estació més bonica, que si soc la més llarga. I així haurien seguit si de cop, no s'haguessin adonat d'allò que les feia poderoses, allò que compartien. 

Iona

XI Concurs microrelats terror biblioteca Can Mulà

Autoconeixement 

Després que el metge em diagnostiques fotofòbia, vaig entendre perquè els meus pares m'havien posat de nom Vladímir. 

A partir d'aquí, vaig descobrir la resta.
 

Contractació de personal de servei 

El senyor Ramon 

empaita les criades. 

El senyor Ramon enganya tot el món. 

Les pobres criades 

quan se'n va al llit. 

Tururut, tururut, 

queixalada i xucladeta i en Ramon ja l'ha begut.

Tuitrelat guanyador Sant Jordi Sant Feliu de LLobregat 2022

 

Incolora, insípida, inodora, aigua amunt, aigua avall. Un resum de la meva avorrida vida. Tot i que alguns m'ho retreuen, recordo amb nostàlgia el dia de l'accident. Tastar i olorar aquell líquid vermell trencà la monòtona existència d'un eixugaparabrisa com jo.

Tuitsrelats Sant Jordi 2022

Em compro llibres. Com no els puc encabir bé, em compro una nova estanteria. Que bé, ara ja tinc espai. M'engresco i ja torno a subestimar la capacitat de la nova prestatgeria. Col·lapse.
I així en bucle.

El dia del casament, quan el mossèn li va preguntar si volia prendre el seu xicot com a espòs, va voler ser enginyosa i aplicar el que havia après al curs d'escriptura creativa. Un murmuri va recórrer l'església quan se li va acudir respondre amb una el·lipsi.

Tot i entrar a cadascuna de les sabateries de la Rambla, el nostre protagonista no ha trobat katiusques de la seva talla. Empiocat i al llit, maldiu que un Sant Jordi plujós el faci ser la riota de tothom, tot i ser el drac més ferotge de la contrada.

Tot el passatge del vagó la mirà encuriosida. Anava equipada amb un gran coixí, el col·locà sobre el seient i s'hi assegué a sobre. Uns dies després, a la tele sortia un anunci en un emplaçament que m'és prou familiar. Era sobre una crema antihemorroidal.

Avui, en arribar el tren en aquell entrecreuament on les vies formen aquell garbuix, m'ha vingut un somriure en recordar els embolics que arribàvem a fer, quan de petites jugàvem al joc del cordill.

Essent pobres com érem, això de posar les dents sota el coixí i l'endemà trobar un regal, va acabar d'arruïnar la nostra família. Per què els dracs havíem de tenir tantes dents?

Eterna espera
No volia fallar. Li van dir que portaria a terme una missió. Una missió secreta. Molt secreta. Anys més tard continuava essent secreta. Però mai li van revelar de què es tractava. Va morir esperant. Es veu que la missió fou mantenir-lo fora de joc.

Farcides o sense pinyol
Resignades al fet que els robin el cor, les olives somien en ser vermelles. Potser així podran tornar a bategar.

#aforismesARA

Es diu que els carrers ben il·luminats són més segurs.
Deu ser per la gran quantitat de penombres que hi pots trobar on refugiar-te.

Per a un jugador, voler esdevenir entrenador, és el que és a un lector, voler ser escriptor.

Estimar algú altre, sense saber estimar-se a un mateix, no és saber estimar.

Quanta hipocresia hi ha en els animalistes no vegans.

L'estupidesa és un mal general de la humanitat. Sols ens diferenciem en quanta en posseïx cadascú de nosaltres.

Pensava que només podia encaixar disposant d'arestes rectilínies. Finalment, s'adonà que les seves formes arrodonides li permetien escapar del sistema amb el qual no aconseguia encaixar.

#RelatsTMB2022

Ahir, quan em vaig adonar que estava taral·lejant massa alt, ja fou massa tard. El noi del meu costat em somrigué i s'hi va afegir. I en uns segons, tot el passatge ja cantava la cançó. Avui, no sé on amagaré la vergonya quan pugi de nou al bus.

En treure la targeta del bus, he tingut el descuit de deixar la motxilla mal tancada. Les fades han aprofitat per tocar el dos amb els meus somnis. Sort que el conductor ja em coneix i no ha obert les portes fins que s'han cansat de voltejar i han tornat a dins.

Aquella colla de monstres forans van tenir molt clar que aquelles grans finestres eren una bona oportunitat per conèixer la ciutat. Així que el passatge decidí acollir-los com a mascotes, donat que no coneixien el funcionament del bus i no disposaven dels bitllets.

Iona

#LletresDeRàdio d'Ona Digital

 

En aquell temps era complicat poder disposar de llibertat, de forma que, com si d'un trencaclosques es tractés, va intentar compondre-la. Agafà unes uns brots de LLI, els donà a la BERTA i els hi va fer un retraT.

Del Dret i del revés. Es despertà suat i nerviós. Aquell matí s'iniciava en el nou ofici de jutge i just havia somiat, que en el seu primer judici dictava condemna per l'advocat i el procurador, i absolia l'acusat.

No entenia de matisos.
El que per ell era passió, la resta hi veia obsessió.

Avui m'he atrevit a començar a recollir les pertinences de la mare. Entre llàgrimes, he somrigut al trobar el seu collaret de perles. M'ha tornat el record de quan de petita jugava a posar-me'l i em deia que semblava una dona escurçada.

X Concurs microrelats terror biblioteca Can Mulà

Volia participar en el concurs de microrelats de terror de la biblioteca de Can Mulà. Mans al teclat i mirada a la pantalla, però la inspiració no arribava. Decidí baixar al garatge, agafar la motoserra i sortir al carrer. Fou el guanyador d'aquella edició.

Com cada matí, entrà a l'habitació de la seva filla per llevar-la. Trobà el bressol buit. Els llençols encara calents. Les cortines voleiant. El seu xumet, encara humit, era a terra.

Li deien floreta. Era bonica, alegre i embriagava a qualsevol que s'hi acostava. Ell, digues-li herbicida, tisores, sequera. Tot el que tocava ho aniquilava. Ella no va arribar a temps de denunciar-lo. Ara regna la olor a terra cremada.

Ella era molt poruga i abans d'anar a dormir, sempre s'assegurava que finestres i porta estiguessin ben tancades.
Però aquella nit, ell ja feia estona que era dins esperant.
Ella, amb tot tancat, no pogué pas escapar.

Va ser el dia que va anar a l'òptica a buscar les ulleres de vista cansada, que la seva vida canvià. Fou mirar-se al mirall amb les ulleres posades, i eliminar tots els de casa.

Anunci classificat
Som una empresa especialitzada en assistència a domicili per persones grans i en gestió d'herències. Oferim descomptes amb la contractació simultània dels dos serveis.

Fou una nit d'insomni i malsons.
L'endemà tornava a la feina després d'un mes de vacances i no es recordava de la contrasenya de l'ordinador.

En veure la seva dona amb el ganivet alçat, li va venir al cap haver escoltat aquell matí al carrer, la melodia de l'esmolet.

Quan ell descobrí que el color rosa podia ser perillós, ja fou massa tard.
Morí com una rata.
Ella havia erradicat la plaga.

Microrelats participants "El Segre negre" 2021

Els dijous
El seu plat preferit eren els fideus a la cassola. Els hi exigia tots els dijous, i pobre d'ella que els fes amb poca costella.
L'últim dia que els cuinà, va canviar l'ingredient principal i va parar taula per ella sola.
El gust de la carn no reposada, li agradà.

Fracàs
Tancà els ulls, inspirà profundament i tragué el fre de mà del cotxe. No fou el seu millor dia, la sort no l'acompanyà. Es trobà la segona meitat de la seva vida asseguda en una cadira de rodes anhelant repetir amb èxit la maniobra. Ningú li donà un cop de mà.

Culpable
Llegir novel.la negra i, enlloc de navegar plàcidament per la lectura, dedicar-se a escodrinyar minuciosament cadascun dels personatges per mirar de trobar el culpable ben aviat. I al final no aconseguir fer diana.

Violència de gènere
Va acabar amb la seva pròpia vida, per què fou incapaç d'acabar amb la vida d'ell.

Onze
Semblava que ningú s'adonava del que li passava, i amb onze anys, ella no entenia pas per què les mans del seu padrastre li havien de resseguir l'entrecuix. L'ajuda arribà de lluny. Ara ell forma part de les estadístiques de morts per coronavirus.

Poc professional
D'amagatotis, entrà al correu electrònic del mòbil de la seva dona i va reenviar al seu compte, els missatges que semblaven sospitosos. Dies després, feia neteja de la safata de sortida, i a part d'emprenyar-se, va entendre el fracàs d'ell en ser investigador privat.

El mètode i altres

 

Tuitrelat guanyador Concurs Microrelats Sergio Beser 2021

 

El mètode

Era el mètode que ens funcionava per estalviar i poder viatjar a l'estiu. Fer trencadissa i comptar els diners arreplegats. Però, aquest cop, ni amb martell en mà aconseguirem trencar el porquet. L'endemà decretaven confiament domiciliari. El virus quedà exempt.

Altres tuitrelats participants al concurs

Efectes secundaris 

Li agradà la seva forma triangular i estructurada, i començà a devorar-la. Per baix, per dalt, pels costats, fins a deixar-la totalment deformada. El protagonista de la història és el coronavirus. La víctima, la piràmide de Maslow.

De ciències

Segle XXI Tot i la dependència cada cop més gran de la humanitat envers la ciència, aquesta no aconseguia generar prou interès a la població. Va actuar i creà el protagonista d'una gran pandèmia. Fou tot un èxit, els supervivents aprengueren de virus i anticossos.

Microrelats de Iona amb imatges de @jjmunozrengel

Èxit
Es va sentir com flotant, després de saber que havia guanyat el premi de la nova campanya de promoció del museu de ciència de al ciutat.

Selecció natural
Al trobar-se fora del seu hàbitat natural, intentà mimetitzar-se amb l'entorn per tal de no ser descobert. Però descobrí massa tard, que tot i ser un gest simpàtic, el podien processar per desafiament a l'autoritat.

Amb reminiscències bíbliques
Van demanar ajuda a la família més catòlica de la contrada, donat que en Moisès ja feia anys que criava malves.
Les autoritats sabien que la fe mou muntanyes i per tant confiaren que també podrien fer retornar les aigües.

 

Perspectiva

Fotografiar posant en pràctica els estudis en perspectiva, va posar fi a la seva vida. Es veu que no tenia set vides com els gats.

 

Passar per quiròfan
Avesat com estava ell amb això de "cortar" i "pegar", ella li va proposar intercanviar les cames per la cua de peix. Ell, enamorat com estava, acceptà.

 

Sé que tinc la nit guanyada...
Per impressionar la seva promesa, el dia del casament va estrenar una loció capil·lar que havia comprat a un passavolant. L'endemà va denunciar al xarlatà venedor de fum.

 

Bluf!
La Barcelona de Cerdà i Gaudí és com un infant que arriba a l'adolescència.
Cauen les muralles que oprimeixen i comença un nou camí. Creus que estàs escollint el futur, però el que passa és que les normes han canviat.

Varen menjar anissos
A ella, mancada de dot, no li arribaven proposicions de matrimoni.
A ell, amb un físic fora dels estàndards, no el convidaven a esdeveniments socials on pogués mostrar el seu encant.
Trobar-se fou qüestió del destí. El seu prometatge fou l'esdeveniment social de l'any.

Tuitrelat guanyador a #relatscurtsARA SJ2021

Sempre que podia, s'hi apropava per observar-les. El fascinaven. No es cansava mai de mirar-les. Ho feia des d'enyorança de saber que ell mai les podria provar. Ell era massa lent. I les portes giratòries massa ràpides.

de @totdespullants1

Link publicació

Tuitsrelats Sant Jordi 2021

Testosterona
En morir li donaren dos opcions de reencarnació. Rebutjà ser cérvol, per això de portar banyes. Ell era molt mascle. En canvi, acceptà ser sargantana. S'adonà de l'error, el dia que va haver de despendre's de la cua per salvar-se del perseguidor.

Seure o no seure
Tot i haver-hi seients lliures, ella sempre es resistia a seure. Però ahir, es deixà portar, pensant que no tornaria a passar, i s'assegué. Fou un error. S'adormí com sempre. Es va passar de parada com sempre. Va trair els seus principis com sempre.

Èxtasi
Passejar un migdia de primavera. Gaudir de l'escalfor del sol a la cara. Tancar els ulls per gaudir-ne amb més intensitat. Trucada al 112. Dona atropellada en creuar amb el semàfor en vermell.

Passeig
S'escaparen del parc per anar a fer un tomb. Lluny, veieren una colla de gent en fila. S'hi van acostar i s'arrengleraren darrere. Quan el conductor de l'autobús arribà a la parada, somrigué a l'ànega i aneguets.

Vasos comunicants
A l'edat de set anys em preguntà per què sempre li posava dues calcetes, una sobre l'altra. Van haver de passar set anys més, per sentir-me prou valenta i respondre-li.

Paraules d'amor
Al poble encara en queda una. Ningú li fa cas. Viu trista i desvalguda, i cada cop té pitjor aspecte. Però va ser anunciar que la retirarien, que el poble en ple s'hi oposà. Aquells records del clínc de l'última moneda mentre deies les últimes paraules d'amor!

Discjòquei

Només entrar, sempre em somreia i mentre m'acompanyava a dins, anunciava que a la ràdio sonaria la meva cançó preferida. Jo li responia que sí, i que seria la de teràpia. 

En acabar, era jo qui somreia a la infermera de radioteràpia.

La mida justa
Abusava tant del t'estimo, que li semblà que el mot perdia intensitat, de forma que decidí dosificar-lo. El resultat fou catastròfic. Sense saber-ho havia convertit el mot en droga. I de cop, aparegué la síndrome d'abstinència.

Incontinència
Tinc una veïna que a totes hores tafanejava i després ho xerrava tot. Fins que em vaig afartar i decidí contraatacar. A casa començarem a dir en veu ben alta xafarderies inventades, i al cap de poc, ja la tractaven de mentidera. No va gosar a piular mai més!

Reutilització
Es trobà un clau, i com a persona que ho aprofita tot, va decidir clavar-lo al sostre. La policia va dictaminar que havia estat un suïcidi. En l'interrogatori no vaig explicar que dies abans havia deixat caure la caixa d'eines a terra, i que ja no tancava bé.

Rebutjat
Decidí no deixar passar ni un dia més, i va anar als jutjats a posar la denúncia. Després d'una hora de discussió amb el funcionari, marxà emprenyat. Com pot ser que no li hagin deixat denunciar a tothom, essent ell una víctima de la societat.

Enginy
Per poder-se saltar el toc de queda va demanar al metge que li diagnostiqués somnambulisme.

Precarietat oportuna
Estic al.al·lucinant. M'han donat la feina. Recepcionista nocturn en un hotel. Una oportunitat de viure històries obscures. És perfecte per un aspirant a escriptor com jo. Hores per escriure-les, i a més cobrant!

Qüestions que superen l'ortografia
A la bellesa, li havien pronosticat, que amb el pas del temps, la seva B donaria pas a la V. Ella desconeixia que era la vellesa, però quan hi arribà, descobrí que podia gaudir de la nova V, sense renunciar a l'antiga B.

Tuitrelats participants a #relatscurtsARASJ2021

 

Cautelosos
A l'hora d'agafar el metro, tot i que arribem junts a l'andana, ell sempre puja al primer tren que arriba. Jo m'espero, i agafo el que arriba uns minuts més tard. Així ens assegurem de mantenir la distància de seguretat.

Quan miraven cap a una altra banda
Llavors no entenia que passava, però quan anys més tard ho va comprendre, el delicte havia prescrit. La psicòloga li va prescriure l'escriptura. Gràcies a ella va guanyar un premi literari. El llibre es convertí en best-seller.

Atemorida
A l'òptica he vist que venien lentilles de colors i he preguntat si en tenien de vermelles. La dependenta m'ha explicat que només en tenen per Halloween.
Que hi farem!
Demà començo una substitució en un institut.
Necessitava intimidar.

Errors
Entrar a l'establiment de tatuatges fou un error. Entrar-hi el dia que el seu xicot l'havia deixat fou un error. Tatuar-se una rosa fou un error. Malaia les punxes de la rosa, que de nit la despertaven i li recordaven el seu error.

Clavegueres
L'havien deixat pelat com una rata, i només li restava la càmera per guanyar-se la vida. Fotografiava arreu i a totes hores. Per sorpresa, algunes de les fotografies resultaren indiscretes, i amb quatre discretes gestions, començà a tocar caler de nou.

Sacrifici
Gràcies a tantes hores de gimnàs, aconseguí salvar el drac de l'espasa del cavaller. Però no foren suficients per alliberar-se de la gàbia, on les autoritats l'exposaren perquè el poble l'admirés. Volia notorietat i acabà al zoo amb un drac com a veí.

Patiment
La meva última reencarnació fou en forma de planta.
Gaudia d'una vida fàcil, alimentant-me del sol i sense cansar-me anant amunt i avall.
Però tot té el seu però.
Va ser el però de l'alzheimer de la mestressa.
Vam exhaurir-nos alhora.
En el meu cas, deshidratada.

Tuitrelats 2021 #FGCrelats @FGC

 

Punts de vista

Aquell saltiró fet just quan es tanquen les portes. Alguns se'n riuen quan els parlo d'esports de risc.

Prudència

No gosàvem mirar-nos directament. Aprofitàvem la foscor del túnel per creuar les mirades en el reflex que ens oferia la finestra.

Compartir ruta
Va somriure'm i vaig apartar els peus del seient per deixar-la seure. De reüll, la vaig contemplar durant tot el trajecte. Vam baixar a la mateixa parada.
L'ensurt va arribar, quan va entrar a classe, i es va presentar com la nova professora d'arts plàstiques.

Tren del silenci
L'arribada de les mascaretes el privà de llegir les converses del seu voltant. Havia perdut la distracció que li feia més lleugera la tornada a casa a una persona sordmuda com ell.

El tren de la vida
El dia que el seu net li preguntà si a l'escola havia també estudiat anglès, ella li respongué que n'havia après tres paraules, ara ja de gran: "Allow way out".

Ordre d'allunyament
Com era habitual, de tornada a casa amb l'últim tren, dormia a estones. Vaig obrir els ulls en notar aquella olor coneguda. Enmig del silenci i penombra del final de línia vaig veure un punt brillant. Encara que xisclés no em sentiria ningú.