X Concurs microrelats terror biblioteca Can Mulà

Volia participar en el concurs de microrelats de terror de la biblioteca de Can Mulà. Mans al teclat i mirada a la pantalla, però la inspiració no arribava. Decidí baixar al garatge, agafar la motoserra i sortir al carrer. Fou el guanyador d'aquella edició.

Com cada matí, entrà a l'habitació de la seva filla per llevar-la. Trobà el bressol buit. Els llençols encara calents. Les cortines voleiant. El seu xumet, encara humit, era a terra.

Li deien floreta. Era bonica, alegre i embriagava a qualsevol que s'hi acostava. Ell, digues-li herbicida, tisores, sequera. Tot el que tocava ho aniquilava. Ella no va arribar a temps de denunciar-lo. Ara regna la olor a terra cremada.

Ella era molt poruga i abans d'anar a dormir, sempre s'assegurava que finestres i porta estiguessin ben tancades.
Però aquella nit, ell ja feia estona que era dins esperant.
Ella, amb tot tancat, no pogué pas escapar.

Va ser el dia que va anar a l'òptica a buscar les ulleres de vista cansada, que la seva vida canvià. Fou mirar-se al mirall amb les ulleres posades, i eliminar tots els de casa.

Anunci classificat
Som una empresa especialitzada en assistència a domicili per persones grans i en gestió d'herències. Oferim descomptes amb la contractació simultània dels dos serveis.

Fou una nit d'insomni i malsons.
L'endemà tornava a la feina després d'un mes de vacances i no es recordava de la contrasenya de l'ordinador.

En veure la seva dona amb el ganivet alçat, li va venir al cap haver escoltat aquell matí al carrer, la melodia de l'esmolet.

Quan ell descobrí que el color rosa podia ser perillós, ja fou massa tard.
Morí com una rata.
Ella havia erradicat la plaga.