Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ABUSOS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ABUSOS. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de novembre del 2021

Però és que el dia no donava treva a la nit

Vaig decorar el sostre de l'habitació amb adhesius brillants amb forma d'estels. Quan em ficava al llit, m'entretenia mirant-les, traçant línies imaginàries i unint-les formant constel·lacions. Però la seva fosforescència sempre s'acabava esgotant, i les ombres sempre acabaven donant pas a la foscor de la nit.

Sempre el mateix. Una mena de bola. Jo sobre ella. No una bola qualsevol. Una bola que a poc a poc es fa petita. Jo sobre ella. Jo mirant-me els peus. Jo veient-me els peus cada cop més grans. Jo veient la bola cada cop més petita. Jo sobre ella. Jo veient com els peus ja no hi caben. I caic, i xisclo, i em desperto.

Em deien, tranquil·la, aquests malsons ja marxaran. Ja veuràs. Pensa en coses boniques.

Van passar els anys, els estels perderen brillantor, s'anaren desenganxant, vaig créixer, vaig abraçar nous horitzons. Potser un dia podré deixar definitivament enrere el malson dels abusos dels quals va ser víctima la nena que un dia vaig ser.

Iona

 

dijous, 2 de setembre del 2021

El consentiment

Encara l'estic digerint. Llegit d'una tirada El #Consentiment de @VSpringora. Segurament, per l'autora, escriure aquest llibre, ha estat un enorme acte de valentia.

Ha estat molt...

Valenta per haver pres de nou possessió de la seva vida i vèncer els seus propis fantasmes.

Valenta per explicar, tal com ho ha fet, tot el que li va passar, sense temor a la reacció d'ell, a què puguin jutjar a la seva mare per com va anar tot plegat i com a partir l'ara la veuran les persones del seu voltant, i que fins ara desconeixien aquesta part de la seva vida.

I finalment valenta per poder ser capaç de reformular per normailitzar la seva relació amb el sexe.

L'adolescent, en aquest canvi cap al món adult, descobreix tant els canvis que es produeixen al seu propi cos com les noves coses del voltant que la interpel·len. Tot el nou que va succeint, l'adolescent, ho suposa com que forma part de la normalitat.

Ell i tothom que ho va permetre i normalitzar, uns fills de puta.

Iona

dimarts, 12 de gener del 2021

Lolita

Fa uns mesos vaig llegir Lolita de Vladímir Nabókov. El motiu no fou altre, que gràcies a saber l’autor d’aquest llibre, vaig guanyar uns calerons en un concurs de la televisió. I per honorar el llibre, tot i desconèixer la temàtica, vaig decidir que l’havia de llegir.

La primera sorpresa va ser la contraportada, però tot i que se’m va indigestar, el vaig començar.

A mesura que passava pàgines i anava devorant el llibre, tenia una veueta dins meu que em renyava. Com podia agradar-me un llibre en el qual es descrivia, tan a la lleugera, un delicte com són els abusos sexuals a menors. Però els capítols avançaven. Cada cop més indignada, però també més enganxada.

Acabar-lo va ser un alliberament. La veueta va cessar. Afegir que hi vaig descobrir un grandíssim autor.

Dels abusos infantils cal parlar-ne i donar eines a la canalla perquè els puguin reconèixer i no els passi, que a falta de referències, no sàpiguen si allò que els passa és normal o no.

Iona 

Publicata ARCrelatsencatalà

diumenge, 29 de novembre del 2020

Perduda en la immensitat de la nit


Era tard, tornava cap a casa i vaig alçar els ulls a la negra nit, espurnejada per centenars d’estels brillants, i vaig recordar el sostre de l’habitació d’aquella nena adolescent que vaig ser un dia.

Feia mesos que no em venia al cap. Intento no recordar aquells anys, negres com nits sense lluna. I jo, un estel que ja no brilla ... Tothom passa, però ningú s’atura, tothom em veu, però ningú em mira, tothom em sent, però ningú m’escolta.

Ningú es va a donar del que passava, o potser si. Potser no es van atrevir. Potser no eren valents. I jo no vaig alçar la veu.

Tot va quedar amagat, un record que semblava esborrat, i que de cop, un dia despertà. Veure créixer la meva filla, hem va retornar cadascuna del les sensacions i moments. El fàstic i la por. Ja no tenir intimitat. Els moments a soles amb ell, allò que hem va fer i tot allò que vaig haver de fer. I no saber si allò era normal o no.

He lluitat per poder tornar a brillar com un estel. I perquè la meva filla i les que venen darrera brillin sempre més. 

Iona

Publicat a ARCrelatsencatalà