Lolita

Fa uns mesos vaig llegir Lolita de Vladímir Nabókov. El motiu no fou altre, que gràcies a saber l’autor d’aquest llibre, vaig guanyar uns calerons en un concurs de la televisió. I per honorar el llibre, tot i desconèixer la temàtica, vaig decidir que l’havia de llegir.

La primera sorpresa va ser la contraportada, però tot i que se’m va indigestar, el vaig començar.

A mesura que passava pàgines i anava devorant el llibre, tenia una veueta dins meu que em renyava. Com podia agradar-me un llibre en el qual es descrivia, tan a la lleugera, un delicte com són els abusos sexuals a menors. Però els capítols avançaven. Cada cop més indignada, però també més enganxada.

Acabar-lo va ser un alliberament. La veueta va cessar. Afegir que hi vaig descobrir un grandíssim autor.

Dels abusos infantils cal parlar-ne i donar eines a la canalla perquè els puguin reconèixer i no els passi, que a falta de referències, no sàpiguen si allò que els passa és normal o no.

Iona 

Publicata ARCrelatsencatalà