El fred de l’absència

La nevera és vella, i de nit, quan els sons del dia s'apaguen, sent el seu soroll. Ara, que ha enviudat i està sola a casa, la troba massa gran, però pensa que si en compra una de nova més petita, enyorarà aquest so.

Es desperta, no pot dormir. La doctora ja li va dir que no s'angoixés, que quan et fas gran, el cos necessita dormir menys, però això no li evita el mal humor. I desvetllada com està, s'aixeca. Va a la cuina, beurà mig got d'aigua i tornarà al llit. I llavors s'adona que la nevera ha callat. Potser s'ha espatllat, pensa. Dubta. L'obra per comprovar-ho, però a dins hi ha llum. Acosta el cap a l’interior per notar si encara refreda. La veu immensa, buida, però del fons, li arriba un murmuri suau que la crida. Sense adonar-se’n, s’hi endinsa, i la porta es tanca rere seu.

El passadís és blanc, gelat. Però al final, hi veu el seu marit. Somriu. Ara, el silenci de la nevera ja no li importa.

3r premi del setè Concurs de microrelats del Dia internacional de les dones convocat per l'ajuntament de La Llagosta

L'escriptor

Des del dia en què el servei va utilitzar uns papers que hi havia sobre la seva taula per encendre la llar de foc, l'escriptor no va permetre mai més que entrés ningú al seu despatx. Tot i que ell destacava per ser constant en la feina, no excel·lia per les trames que creava ni era admirat pel seu estil, de forma que no es podia permetre el luxe de tornar a perdre els manuscrits fruit de tant esforç i sacrifici.
Habitualment treballava amb una revista on de tant en tant li publicaven alguns dels seus textos. Però va passar que un dia, inesperadament, un d'ells va sacsejar el món literari.

Tot començà amb una gran enrabiada. La revista no havia publicat el seu relat sencer i això era inacceptable. Però quan van començar a arribar un no parar d'elogis i finalment va ser reconegut com l'inventor de les el·lipsis i un pioner en l'escriptura de microrelats, va haver d'agrair el descuit d'aquell dissortat dia.

La tarda havia estat força calorosa i s'havia deixat oberta la finestra del seu despatx. Alguns papers havien voleiat.

Iona 

2n premi del Concurs de Microrelats 2024 organitzat per Paraules Indòmites, Comissió literària del Casal de Barri de Prosperitat.

#APTIC_relats

RELAT GUANYADOR CONCURS DE MICRORELATS A TWITTER DE L'APTIC SANT JORDI 2024 

El va sorprendre trobar l'anunci "Princesa busca drac". A qui se li podia acudir posar-se a voluntat d'unes urpes? Però encuriosit, hi contactà. Ara jeu ferit a terra. Fou el cavaller que citant la bèstia, aconseguí impressionar la bella donzella. 

Iona

#paraulesquecuren

RELAT GUANYADOR CONCURS DE SANT JORDI DE L'ICS "PARAULES QUE CUREN" EN MODALITAT TUITRELAT 2024 

A la sala d'espera tothom es posà neguitós en veure l'abella. Llavors, la recepcionista alçà la mirada i digué:
- Guaita, buscava les flors més boniques i les ha trobat aquí.
Aconseguí arrencar un somriure a tothom i l'abella marxà per on havia entrat.  

ALTRES TUITRELATS AMB QUE VAIG PARTICIPAR

A l'hospital la nit és feixuga. La llum dels estels queda en segon pla i la foscor obre la porta al pessimisme, la soledat i la tristesa. Però ella, amb un dolç bona nit, sempre aconsegueix regalar un bri de llum i arrencar un somriure als seus pacients.

Havia parat l'orella quan la metgessa explicà que la tosferina que ella patia també es coneixia com la tos dels cent dies. En sortir de la consulta, va insistir a la seva mare a què li ensenyés a contar fins a cent. Tenia un molt bon motiu.

Iona

#RelatsTMB2023

TUITRELAT GUANYADOR EDICIÓ 2023

Avui, a la classe de matemàtiques, es veu que l'he feta bona quan en preguntar-me pel significat de Paral·lel, he respost que és el punt d'encontre entre dues línies. A més, tothom ha rigut quan he afegit allò dels colors verd i lila.

ALTRES TUITRELATS AMB QUE VAIG PARTICIPAR

Mercè Rodoreda
Com eren d'efímeres les flors. Com de ràpid es fonia la seva bellesa. Eren fugisseres com el pas dels vagons i l'anar i venir dels viatgers. Tot s'esdevenia amb el pas de les estacions.

No era decorós, però no vaig frenar-ho. En pocs segons, el vagó sencer flairava i tothom començà a escrutar al seu voltant, fins que les mirades se centraren en l'avi del meu davant. Tot i que no era el meu destí, vaig baixar a la següent parada.

Hivern...
Els vagons s'endinsen en el túnel fosc destí a l'animació de l'andana. S'obren les portes i en omplir-se de vida, puja la temperatura i arriba la xafogor. Finalment, de camí cap al nostre destí, somniem amb nostàlgia.

Concurs
Durant la primavera, entrava per la primera porta i tot passejant, viatjava al llarg del tren, esmunyint-se entre la gent i travessant vagons fins a arribar al final. Era la font d'inspiració pels seus relats.

A hora punta
L'Hercule Poirot va tenir una gran sort que l'Agatha Chistrie hagués situat la novel·la a l'Orient exprés i no al metro de Barcelona. A hores d'ara, encara estaria ben enfeinat.

Estació d'enllaç
Fruit d'un malentès les línies de metro començaren a discutir. Que si tinc l'estació més bonica, que si soc la més llarga. I així haurien seguit si de cop, no s'haguessin adonat d'allò que les feia poderoses, allò que compartien. 

Iona

La piscina buida

La Masia Miró

En Joan de Cal Gat no portava ni quatre dies enterrat, que el seu fill ja havia demanat llicència a l'ajuntament per fer obres a la masia, ara que n'era propietari.

Al Casal del poble tothom en parlava. Que si des que havia marxat a estudi a Barcelona, poques vegades s'havia deixat veure. Que no és que la masia fos un palau, però tot plegat encara feia prou goig. O que no calia tanta parafernàlia per venir a passar quatre dies a l'estiu. Mentrestant, les obres progressaven.

Però, amb l'última actuació, de tala la vella figuera, que amb la seva capçada feia ombra a la bassa, ara convertida en piscina, tot es precipità. Sense figues per picotejar i granotes sense raucar, arribà el silenci i la tristesa i el pou, de tant plorar, s'acabà assecant. La masia de Cal Gat moria. 

Iona

Microrelat guanyador de la 41a edició dels Premis Literaris Vila de Mont-roig 2022

Tentacles humans

Quan hi ha temporal, és habitual que ens arribin andròmines de tota mena. Això ens porta força feina, però gaudim molt examinant-les, classificant-les i imaginant per què deuen servir, i amb el temps, ens hem anat especialitzant segons els nostres interessos. A mi m'atrau tot allò que conté textos, i a còpia de passar-hi hores, he après a diferenciar els diferents alfabets i ja domino cinc idiomes.

Però el que avui ens ha portat el mar ha trasbalsat la nostra comunitat. Ha arribat un document que es refereix a nosaltres i diu no sé què de "a la romana". Alguns pensen que es deu tractar de parents llunyans que volen contactar amb nosaltres, i d'altres que és un senyal del destí que ens espera.

Jo crec que sigui una cosa o l'altra, cap de les dues són una bona notícia per a nosaltres.

Iona

Microrelat guanyador del mes d'abril de la XI edició del Concurs de Microrelats "Microconcurs La Microbiblioteca" organtizat per la Biblioteca Esteve Paluzie

Tuitrelat guanyador Sant Jordi Sant Feliu de LLobregat 2022

 

Incolora, insípida, inodora, aigua amunt, aigua avall. Un resum de la meva avorrida vida. Tot i que alguns m'ho retreuen, recordo amb nostàlgia el dia de l'accident. Tastar i olorar aquell líquid vermell trencà la monòtona existència d'un eixugaparabrisa com jo.

Conservació en fred

Quan anunciaren el tall de llum per a l’endemà, li agafà un atac de pànic. La temperatura del congelador pujaria sense aturador i ara mateix no es veia capaç de trobar cap més alternativa que la de presentar-se a comissaria.

Iona

 

1r premi categoria microrelat Micro Jocs Florals Santa Jordina Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu

El mètode i altres

 

Tuitrelat guanyador Concurs Microrelats Sergio Beser 2021

 

El mètode

Era el mètode que ens funcionava per estalviar i poder viatjar a l'estiu. Fer trencadissa i comptar els diners arreplegats. Però, aquest cop, ni amb martell en mà aconseguirem trencar el porquet. L'endemà decretaven confiament domiciliari. El virus quedà exempt.

Altres tuitrelats participants al concurs

Efectes secundaris 

Li agradà la seva forma triangular i estructurada, i començà a devorar-la. Per baix, per dalt, pels costats, fins a deixar-la totalment deformada. El protagonista de la història és el coronavirus. La víctima, la piràmide de Maslow.

De ciències

Segle XXI Tot i la dependència cada cop més gran de la humanitat envers la ciència, aquesta no aconseguia generar prou interès a la població. Va actuar i creà el protagonista d'una gran pandèmia. Fou tot un èxit, els supervivents aprengueren de virus i anticossos.

No en recordo el nom

La meva filla no té nom. Va néixer un d’aquells dies que no surten al calendari, un dia extra amb què de tant en tant ens obsequia la natura. Va passar de camí a casa, quan caminava per una carretera secundària que no surt als mapes.  

Em vaig acaronar a les restes del que havia estat una parada de bus, i  arraulida en un racó, vaig prémer fort fins que vas sortir. Les punxades de dolor foren potents, però tu i jo vam ser valentes, vam fer-ho soles.  

Els pardals es van menjar les restes de cordó i de la placenta, i els llimacs varen resseguir els teus contorns, retirant les restes sanguinolentes i cobrint el teu menut cos d’una capa protectora.  

Del pare no en direm res, no en recordo el nom.

Iona

Microrelat guanyador del 7è concurs de microrelats 'Dones veu a les dones? de Montcada i Reixac

Tuitrelat guanyador a #relatscurtsARA SJ2021

Sempre que podia, s'hi apropava per observar-les. El fascinaven. No es cansava mai de mirar-les. Ho feia des d'enyorança de saber que ell mai les podria provar. Ell era massa lent. I les portes giratòries massa ràpides.

de @totdespullants1

Link publicació