Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FINALISTES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FINALISTES. Mostrar tots els missatges

dijous, 2 de febrer del 2023

"Venite ad me et ego dabo vobis omnia bona"

Un dels records que tinc de ca la iaia són les figures que tenia al bufet del menjador. Recordo bé la de Santa Rita, tota ella blanca i negre, i la d'un Sant Crist, que feia por de veure. Per això se'm va escapar un somriure, quan una alumna va presentar-se a fer l'examen amb un Sant Pancraç.

La meva àvia me l'ha regalat. Diu que em portarà sort. Abans el tenia a la botiga, però com que s'ha jubilat, ja no el necessita. Diu que ara em fa més falta a mi. Si molesta el guardo, però si puc tenir-lo, millor.

Tot i que es va fer estrany tenir aquella figura sobre el pupitre, no vaig ser capaç de negar-m'hi. Això sí, el primer a corregir va ser el seu. O havia estudiat molt o realment la figureta funcionava, perquè va treure la millor nota de la classe.

En repartir els exàmens ja corregits, vaig aprofitar per explicar una mica d'història i creences sobre Sant Pancraç, tot i que no tenien res a veure amb el tema de física i química que havíem de començar. Fet del qual em vaig penedir. Perquè en següent examen, mitja classe va demanar fer-lo amb la figureta sobre la taula. Volem sort, deien.

Aquesta història dels sants s'ha acabat avui quan avui m'ha cridat la cap d'estudis al seu despatx. A part de recordar-me que treballem en un centre laic, m'ha retret que fos tan confiada. En realitat, l'únic responsable de les altes notes de l’assignatura, havia estat el llibret que porta el Sant a la mà, ideal per encabir-hi unes quantes fórmules. 

Iona

Microrelat finalista XIII Concurs ARC de Microrelats "La Sort" L'amulet. Gener 2023

dimarts, 14 de juny del 2022

Malus

Tot i no haver tingut mai desig de notorietat, la vida m'ha portat per escenaris que no m'han permès passar desapercebuda. Com quan una fletxa em malferí el cor, quasi estaborneixo un important personatge o quan vaig ser utilitzada per emmetzinar una preciosa donzella. En els meus inicis, fins i tot van acusar-me de ser l'origen de tots els mals.

Iona
 

dimarts, 4 de gener del 2022

Mudats per l'ocasió


Just acabada de llicenciar, vaig centrar la meva vida en la recerca de feina. Van ser hores de navegar per portals de feina buscant ofertes laborals i d'enviar desenes de currículums, tots ells desitjosos de no ser llençats directament a la paperera.

I avui, tot i la llunyania d'aquella època, soc incapaç de treure'm del cap una de les entrevistes a les quals vaig anar. L'empresa havia presentat uns resultats excepcionalment bons, motivats per la situació extraordinària viscuda al país, tanmateix, just feia uns mesos, s'havia invertit la tendència. Van preguntar-me sobre quines polítiques proposaria implantar per frenar l'actual descens de beneficis, ara que tot havia tornat la normalitat.

Vaig suggerir tirar endavant estratègies d'economia circular, ara tan de moda amb la situació d'emergència climàtica, mitjançant la reutilització de materials i la comercialització de recursos, que fins aquell moment es malbarataven. Però, tot i que van semblar satisfets amb la meva exposició, no vaig saber-ne mai més res.

I just avui, és portada a tots els diaris. L'èxit de la xarxa de botigues de roba de luxe de segona mà, ha estat el que els ha posat al descobert, i ha permès destapar la mala praxi de la corporació de reaprofitament de fèretres i l'escabrós protocol de desvestir els cadàvers abans de la seva incineració.

Iona

dimecres, 3 de novembre del 2021

Milà, 1723

Ella i el cant foren els meus amors d'infantesa, però el destí feu que només un dels dos perdurés en el temps.

Vivíem al mateix carrer i ens creuàvem sovint. Ella era una xiqueta alegre i bonica. Aquells somriures que m'oferia i les passes acompanyades de saltirons que feia en caminar, em tenien enamorat. M'agradava pensar que potser un dia ella seria la meva muller. I del cant, que voleu que us digui? Era una gran passió, el meu altre amor. Tothom deia que tenia molt talent i que segurament arribaria molt lluny.

Ara, el que em fa entristir de debò, és no saber del cert, si hagués pogut escollir, quin destí hauria triat.

Tot va començar amb aquell malson que es tornà recurrent. Quan em despertava, em sentia marejat com si encara estès mig submergit dins del barril, xisclant de dolor. Vaig trigar temps a adonar-me del que en realitat m’havia passat, i sentí una gran impotència quan vaig saber que tothom n’estava al cas i mai ningú havia gosat parlar-me'n.

Avui, ella es troba entre el públic, acompanyada del seu marit, per veure l’estrena de l’òpera. En uns minuts, jo sortiré a l'escenari, i l’auditori gaudirà de la preuada i potent veu que sortirà de les meves cordes vocals. Unes notes agudes, sorgides d'un cos adult en el qual encara perduren uns atributs sexuals infantils.

Si, soc un admirat "castrato", terriblement ric i desconsoladament sol.

Iona


dissabte, 10 d’abril del 2021

Una més

 

Estava distreta, pensant que seguiria ignorada per sempre més, quan uns dolços ulls es van clavar en mi.

Una mirada plena de desig que no va dubtar en prendrem entre les seves mans. Notava els seus dits càlids resseguint el meu cos, i entretenir-se en cadascun dels meus racons.

El contacte amb els seus llavis va ser deliciós, eren carnosos i suaus. Em vaig deixar fer, mentre ell bevia del meu interior, glop rere glop. A poc a poc anava essent seva.

Abstreta, mentre absorbia tot aquell plaer, vaig notar un cop molt fort. Espantada vaig mirar al meu voltant. Estava rodejada d'altres com jo, compartíem destí.

El trist destí d'una ampolla ja buida llençada en una paperera.

Iona

dissabte, 8 d’agost del 2020

#RelatsTMB2020 finalista


La mascareta amagava el seu rostre. Només els ulls, desconfinats, es mostraven. Vam mirar-nos, i captivat per aquells ulls, vaig anar deixant passar parades. Final de línia. Ella també havia deixat passar parades. I és així com tot va començar.

Tuitrelat finalista premis TMB2020