Un dels records que tinc de ca la iaia són les figures que tenia al
bufet del menjador. Recordo bé la de Santa Rita, tota ella blanca i
negre, i la d'un Sant Crist, que feia por de veure. Per això se'm va
escapar un somriure, quan una alumna va presentar-se a fer l'examen amb
un Sant Pancraç.
La meva àvia me l'ha regalat. Diu que em portarà sort. Abans el tenia a
la botiga, però com que s'ha jubilat, ja no el necessita. Diu que ara em
fa més falta a mi. Si molesta el guardo, però si puc tenir-lo, millor.
Tot i que es va fer estrany tenir aquella figura sobre el pupitre, no
vaig ser capaç de negar-m'hi. Això sí, el primer a corregir va ser el
seu. O havia estudiat molt o realment la figureta funcionava, perquè va
treure la millor nota de la classe.
En repartir els exàmens ja corregits, vaig aprofitar per explicar una
mica d'història i creences sobre Sant Pancraç, tot i que no tenien res a
veure amb el tema de física i química que havíem de començar. Fet del
qual em vaig penedir. Perquè en següent examen, mitja classe va demanar
fer-lo amb la figureta sobre la taula. Volem sort, deien.
Aquesta història dels sants s'ha acabat avui quan avui m'ha cridat la
cap d'estudis al seu despatx. A part de recordar-me que treballem en un
centre laic, m'ha retret que fos tan confiada. En realitat, l'únic
responsable de les altes notes de l’assignatura, havia estat el llibret
que porta el Sant a la mà, ideal per encabir-hi unes quantes fórmules.
Iona
Microrelat finalista XIII Concurs ARC de Microrelats "La Sort" L'amulet. Gener 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada