Ahir, quan em vaig adonar que estava taral·lejant massa alt, ja fou massa tard. El noi del meu costat em somrigué i s'hi va afegir. I en uns segons, tot el passatge ja cantava la cançó. Avui, no sé on amagaré la vergonya quan pugi de nou al bus.
En treure la targeta del bus, he tingut el descuit de deixar la motxilla mal tancada. Les fades han aprofitat per tocar el dos amb els meus somnis. Sort que el conductor ja em coneix i no ha obert les portes fins que s'han cansat de voltejar i han tornat a dins.
Aquella colla de monstres forans van tenir molt clar que aquelles grans finestres eren una bona oportunitat per conèixer la ciutat. Així que el passatge decidí acollir-los com a mascotes, donat que no coneixien el funcionament del bus i no disposaven dels bitllets.
Iona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada