dimarts, 5 d’abril del 2022

C


Tot i que encara era dimarts i el cap de setmana quedava lluny, qualsevol que l'hagués vist hauria pensat que ja era divendres. Aquell dia, mentre treballava al laboratori, va cantussejar totes les cançons que sonaren a la ràdio. Se'l veia content, però també poc concentrat en la feina. Recordo quan va abocar el reactiu sobre la llibreta on havia escrit els resultats. Sort que té el bon costum d'utilitzar-me per escriure. Si ho hagués fet amb bolígraf, els càlculs haurien quedat il·legibles i hauria perdut hores de treball.

...

Ja havia acabat la paciència d’estar tancat dins d’aquella caixa, quan aquell vespre en vaig poder sortir. Un cop fora, el primer que vaig veure van ser uns ulls que gairebé brillaven tant com jo. Llavors, ell es va treure un paper de la butxaca, va llegir a la seva promesa els versos que hi havia escrit, i em va agafar amb delicadesa per declarar-s'hi.

...

Després d'estar uns dies com a gat i gos, per veure qui era més imprescindible, finalment hem fet les paus. És el que té ser un element de la taula periòdica anomenat carboni, que tant podem formar part d'un preciós diamant d’anell de compromís, com ser el grafit del llapis que en sap tant de càlculs científics com de paraules d'amor.

Iona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada