El disgust que vaig tenir, quan em vaig adonar que la nova casa on havia d'anar a passar una temporada per recuperar-me, i de la que tan bé em parlaven els meus fills, era una residència d'avis. I de temporal no en tenia res.
Fou el nou escrivent encarregat de custodiar les paraules, que cansat de no acabar de trobar el seu lloc i de sentir els petits demanar ser grans i a aquests, no ser-ho tant, s'empescà la paraula "jove" per incorporar al diccionari.
El temor que sentí en trobar tots aquells ninos amputats i decapitats, no fou res comparat amb el pànic que precedí la seva mort uns anys més tard. El temps passa, els fills creixen.
PROTAGONISTES
Una poma cau.
Per poc, estaborneix l'Isaac.
Gravetat.
Pedres.
Valentes, planten cara a la gravetat.
Conxa, una tartera.
Pedres.
Aigua, butxaques, plenes.
Rendició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada