Tot i que ja li començaven a sortir les dents, seguíem amb el ritual
diari de fer una estoneta de pit abans d’anar a dormir. La relaxava.
Xuclava rítmicament, i poc a poc, anava afluixant el ritme fins que
quedava adormida.
Aquell vespre em sentia els pits plens com mai, però tot i notar-los
estranys, vam fer com sempre. Ella xuclant i jo acaronant-la.
De cop i volta, em va semblar notar un ambient gèlid. La seva pell es
refredà, i espantada, vaig veure com se li esquerdava, igual que el
d’una nina de porcellana. Vaig tancar i obrir el ulls de nou per
comprovar si allò era real o m’ho estava imaginant. Llavors vaig veure
com la meva princesa ja era un cadàver, acabava de morir als meus
braços.
De sobte, vaig adonar-me que dels pits em regalimava un líquid negre i
pudent. Esgarrifada, vaig entendre que ella acabava de donar la seva
vida per salvar la meva.
Jo seguia viva. Però quina merda de vida m’esperava després havent perdut allò que tant estimava.
Iona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada