El moment de recollir-los és màgic. Admiro com son capces de regalar-nos un element tan fràgil, però al mateix temps fort i dur. De formes perfectes, superfície llissa, i de tant en tant, amagant una sorpresa al seu interior, el doble rovell.
Però tot lo bonic s’acaba. Arriba un dia que ja no ponen i toca fer un pensament. Tot i que al final acaben a l’olla, sempre tinc el pensament romàtic de muntar una residència de gallines ponedores jubilades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada