M'agrada observar-lo mentre dorm. Estirada al llit al seu costat, sovint
em pregunto que deu estar somiant. Els somnis són una segona vida,
històries que pots amagar. A la típica pregunta de què has somniat
sempre pots respondre que no ho recordes, que possiblement res, sabent
que no és veritat, per què vols que aquella història somniada segueixi
essent un secret.
Hi ha somnis destinats a no ser explicats. Són aquells on el jo és
protagonista d'una història que el nostre entorn consideraria immoral o
reprovable. Per què no fa falta explicar-vos que hi ha una part del
subconscient que s'allibera en plena nit i fa i desfà allò que potser de
dia no s'atreviria a dir o fer.
Sempre he temut el moment en què la intel·ligència artificial pugui
llegir els records i pensaments. Llavors el llit ja no serà aquell
amagatall on guardar els secrets somniats.
Iona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada