No recordo exactament quan va començar a molestar-me allò que abans m’agradava o m’era indiferent. En aquell moment no ho sabia, però va ser el començament del final.
Va ser la olor del seu alè? Els roncs nocturns? Potser.
El mateix que passa amb algunes cançons. Tot i que t’agraden, a la llarga, te’n canses. Fins que deixes d’escoltar-les.
Potser fou allò que va començar a escassejar, el va fer canviar el rumb de la relació.
Paraules boniques, petons robats, carícies de pell de gallina, sorpreses, que van desapareixent dia rere dia.
Iona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada