No volia que em seguís hipotecant la vida. Després de posar-li l'habitual, em vaig entretenir enganxant-li un per un els pegats de morfina que restaven a la caixa.
Fent teta al meu fill, la son em va vèncer. En l'instant de tancar i obrir els ulls, la negror se'l va emportar per sempre més.
Mentre escrivia, la mà va deixar d'obeir-me. Havia anotat el nom de la meva filla i una data al costat.
El cafè no tenia el gust de sempre, però ja no hi havia marxa enrere. El seu somriure burleta va ser l’últim que vaig veure.
Ja era fosc. Pujava les escales mirant de reüll la porta d’entrada, quan em vaig adonar que era davant meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada