La fesomia de les sis dones quedava desdibuixada enmig de la penombra
creada per la flama de l'espelma. No hi havia marxa enrere. La veu
tremolosa d'una d'elles ja havia deixat anar la pregunta, i ara totes es
removien als seus seients, amb les mans entrellaçades sobre la taula.
Sabien que si l'esperit colpejava un cop, la resposta seria sí; si ho
feia dos cops, seria un no.
La veritat és que una cosa havia
portat l'altra. Havien arribat a aquesta situació sense haver-ho
previst, i ara estaven abocades a trobar una solució. L'origen de tot
plegat començà amb la jubilació de l'anterior i amb l'arribada del nou.
Com qui no vol la cosa, totes elles van començar a dedicar més hores a
la parròquia, ja sigui col·laborant amb les obres de beneficència, en la
litúrgia de les celebracions eucarístiques del diumenge o bé en altres
menesters que anaven sorgint.
I ara, com a bones cristianes que
volien ser, temien que el caràcter del seu pecat no pogués ser absolt,
donat que qui havia d'intermediar per aconseguir aquesta absolució,
també n'era partícip. Necessitaven assegurar-se que ell, com home de
Déu, tenia prou influència sobre les decisions celestials.
Enmig del silenci, els va semblar notar una presència. La porta es va
obrir lleugerament i un corrent d'aire travessà l'estança. L'espelma
s'apagà, i es va sentir un toc. La resposta era un sí. Ell s'havia
manifestat. La porta del paradís continuaria oberta per totes elles.
Tot seguit, els va semblar sentir unes passes familiars que s'allunyaven, però no en van fer pas cas.
Iona
Relat participant al XIII Concurs ARC de Microrelats Desembre 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada