Tot i que ell no havia estat mai de tenir-ne, aquell matí es va despertar decidit a adoptar un gos rastrejador. Ja feia anys que estava sol d'ençà del divorci i se sentia necessitat de companyia i noves distraccions.
Li agradava la rutina de treure'l a passejar. A part de fer exercici, gaudia de la interacció amb els altres propietaris de gossos i li encantava fer- se l'interessant quan li preguntaven per què havia optat per un de
rastrejador.
L'ensinistrament havia estat tot un èxit, i les recompenses en forma de llaminadures havien funcionat i l'havien motivat per excel·lir en l'art del rastreig de pubilles.
Ara seia davant la jutgessa, l'únic que se li va acudir fer per defensar-se va ser culpar el gos. Alguna cosa havia de fer. Ell sempre tenia fam i necessitava menjar molta carn per saciar-la.
Iona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada