Defectuós

Potiner ha estat l'insult que més vegades m'han etzibat. Primer, van ser els que em van comprar quan encara era nou de trinca. En tot cas, en una setmana van dir prou i ja volien retornar-me a fàbrica. Però els de la garantia no van acceptar. Argumentaren que ara que les màquines som una mica humanes, és ben normal que no siguin perfectes.

La veritat és que em bellugava d'aquí cap allà, però com els llocs foscos em fan por, amb els racons no m'hi atrevia. I a ells no els va preocupar com em sentia. Em van posar a la venda en un portal de segona mà.

Des d'aquell dia que duro ben poc a les cases, però com que m'anuncien a un preu molt econòmic, tampoc estic gaires dies aturat. De totes maneres, com més temps va passant, més pànic em fa que la roda s'aturi. Si em deixen per inútil, ja no podré xafardejar i descobrir secrets de més cases i perdré el més m'agrada del meu dia a dia.

Ser un robot aspirador ja ho té això, i sé que no em seria fàcil canviar l'ofici. La meva única esperança és la gran quantitat de dades que he anat acumulant. Potser l'art del xantatge no m'aniria tan malament. Si fa no fa, ja ho diuen, tant és treballar que fer feina.

Iona

Relat participant en el VIII Concurs de Microrelats de Sa Voga