Sang blava

No és d'estranyar que des de temps immemorials, les dones de la seva família hagin servit a les reines i princeses de palau. Sempre servils, delicades i virtuoses en l'art de salvaguardar secrets i confidències mentre trenen els seus delicats cabells i les ajuden a vestir i llevar-se dels exquisits vestits.

Els passadissos les han vist passar durant generacions, però ella és diferent. De dia és lleugera, a totes hores va amunt i avall desatenent obligacions amb qualsevol excusa, amb fam d'assaborir tot el que veu i sent. I a les nits, somia. Somia un món diferent, vestida amb teles boniques i assistint a balls on prínceps i cavallers s'enamoren d'ella.

Avui, la princesa es trobava escrivint una carta a qui serà el seu futur espòs, quan de forma inesperada, ella ha pres de les seves mans la ploma amarada de tinta blava i l'ha clavada al coll.

Del seu cos n'ha brollat sang vermella.

Alguns poden pensar que el que ha passat és que la serventa ha mort la princesa, però tampoc ningú s’estranyaria que fos la serventa qui morís pel seu anhel per esdevenir de sang blava.

Iona 

Publicat a ARCrelatsencatalà