Mentre esperava en aquell aeroport llunyà, aguaitant que anunciessin la porta d'embarcament, m'entretingué observant la gent que anava amunt i avall amb el seu equipatge. Algú em podria titllar de cotilla, però el que passava era que buscava patrons. Durant el viatge m'havia pujat la mosca al nas. Com podia ser que endevinessin tan fàcilment la meva procedència, sense tan sols sentir-me parlar?
Però per molt que m'hi esforcés, no em veia pas en cort d'endevinar per res els llocs d'origen de tots aquells viatgers. Suposo que és falta de pràctica. Però com que l'aeroport es trobava en un país àrab, em vaig poder entretenir a distingir els diferents tipus de mocadors i robes que vestien les noies i dones musulmanes que traginaven amunt i avall les seves maletes.
Una de les coses que més em va cridar l'atenció és com moltes d'elles embelleixen la cara i els peus, els petits trams de cos que ensenyen, o porten orgulloses complements com ulleres de sol i bosses de mà boniques, en canvi, la resta de cos, embolcallat amb les llargues túniques, amagat de les mirades, no se'l solen cuidar. La majoria tenien sobrepès o obesitat.
Això fa pensar, que a part l'impacte social que té aquesta forma de vestir, també té importants implicacions respecte a la salut, com les malalties relacionades amb l'excés de pes. Però també, privada la seva pell del sol, molt fàcilment poden tenir mancança de vitamina D, el qual els pot comportar problemes més severs d'osteoporosi.
En fi, ara que per xarxes socials se'n parla tant de la forma de vestir de la religió musulmana, tenia ganes de compartir aquest punt de vista.
Bon estiu!
Iona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada