Traumatitzada?

No m’agraden els gossos. Els hi tinc poc. Sempre en dono la culpa al record del que va passar. Jo era petita i no aixecava un pam de terra, el gos volia jugar i jo vaig acabar a terra, completament bavejada i plena d’esgarrapades sanguinolentes. Potser estic traumatitzada, potser és una excusa per justificar aquest rebuig o potser les dues coses. En resum, els gossos, com més lluny millor. 

M’he sentit mil cops la típica frase de, però si no fa res!. I jo penso, que carai, no fan res fins que fan. I lo pitjor; sembla que tingui un imant perquè practiquin escalada amb les meves cames o m’entafonin el morro a l’entrecuix, sobretot quan tinc la regla.

Ja se que no queda bé dir que no m’agraden, però que hi farem. No t’ho diuen a la cara, però se’ls nota que pensen que ets una persona freda, amb pocs escrúpols, poc humana i sense cor. Però us puc assegurar que no soc pas així. 

Iona