Arribarà?

Pare,

No tinc cap adreça de correu electrònic ni adreça postal on escriure't, de forma que faré com la canalla, quan dipositen la carta als reis d'Orient a la bústia de correus, amb la il·lusió i esperança que arribi a destí.

Fa tant temps que no ets entre nosaltres, que quan miro enrere, no sé si els records que tinc, són reals o els he anat construint amb els anys, a partir de les fotografies i de les històries que m'han explicat. Però com que ningú gosarà fiscalitzar-me com gestiono aquests records, els construeixo tal com em marca el cor.

Eren només cinc anys els que havia complert, quan vas marxar al cel, o això és el que em van dir a casa. Des de llavors, que m'agrada pensar que ets aquí dalt, des d'on pots veure'm i potser, ajudar-me. Sovint desitjo que estiguis orgullós de mi i donis el vistiplau de la persona en què m'estic convertint.

Com homenatge al teu sentit de l'humor, gaudeixo imaginant com deu ser la vida a qui dalt. Des de l'inici de la humanitat que ha anat morint gent. I comptant que potser una petita part hagi anat a l'infern, sou moltes persones les que conviviu al cel. No sé com us les deveu arreglar. Diferents teories parlen de la superpoblació de la terra, però això no és res comparat  amb les aglomeracions que deveu patir. I més ara, amb la pandèmia, que el ritme d'entrades s'ha incrementat.

Arribarà el dia que em moriré, i si no vaig a l'infern, podré retrobar-me amb tu i amb la mare, que fa menys que va pujar, i també amb els avis. Espero que em facis de guia i poder conèixer tots els meus avantpassats.

Per últim, recordar-te que el dia que va marxar, et vas deixar les sabates al moble del rebedor. La mare no va saber pas que respondre'm quan li vaig preguntar el perquè no te les havies endut. Encara les conservo.

T'estimo.

A reveure.

Iona