Apostes de futur

Imaginar com serà d’encantador el noi que s’enamorarà de tu i es delirà per compartir la seva vida amb una noia com jo, amb el temps, s’ha transformat, un cop resolta aquesta qüestió personal, en pensar com serà l’amor de les meves filles.A mesura que van creixent, també veus com ho fan les seves amistats i companys de classe, i una, va apostant per quins podrien ser els futurs candidats a gendre.

Hi ha aquell noiet que trobava encantador, espavilat, educat, però que amb el pas dels cursos ja no et fa la patxoca, el trobes massa consentit, materialista i superflu. I després hi ha aquell que ni fa ni fum, però que amb els anys, com qui no vol la cosa, va guanyant punts. Qui ho hagués dit, oi?

I així és la vida. No em mal interpreteu, però com a mare, una imagina i projecta futurs. Però qui soc jo per dictar el futur de les meves filles? Elles aniran trobant el seu camí. I d’aquí a uns anys, segurament tot serà tan diferent de com ho he imaginat, que quan ho miri amb perspectiva, em faré un tip de riure.

Cap dels candidats o candidates escollits durant anys, haurà passat finalment pel càsting definitiu.

Iona

Publicat a ARCrelatsencatalà