No ha de ser bo pensar tant

L'altre dia, endreçant l'armari pensava en les peces de roba que tot i que fa temps que no em poso, encara guardo. Potser algun dia me les tornaré a posar, o potser no, però segur que si encara no els ha arribat el seu últim cop, algun dia els hi arribarà. I de les coses que m'importen, quines seran les últimes?

Quin serà l'últim cop que escoltem junts aquella cançó que tant ens agrada?
Quin serà l'últim cop que li robo un petó?
Quin serà l'últim cop que riem plegats?
Quin serà l'últim cop que ens tirem els plats pel cap?
Quin serà l'últim cop que farem les paus?
Quin serà l'últim cop que el contemplaré i pensaré en quina sort tinc d'haver-lo conegut?

Cada acte de la nostra vida és un candidat per ser l'últim. L'atzar, el destí, la malaltia, la mort... són alguns dels motius que ho decideixen.

Si ho sabéssim, potser faríem que aquest últim cop fos meravellós o potser la tristesa no ens el deixaria gaudir.

Realment, la incertesa que acompanya aquest últim, és un preciós regal que ens fa la vida. Gaudim-lo.

PD: Potser aquest és el meu últim relat que publicarà la web de Relats en Català. Mai se sap.

Iona