La il·lusió en convertir-se en faquir s'esgotà el dia que ensopegà amb la figuera de moro que hi havia al voral del camí.
Aquesta i altres foren algunes de les situacions que es van succeir durant el temps, en què tots els seus somnis s'esvaïen.
Un dia, arribà el punt i a part i a partir d'aquell moment, s'atreví a no aturar-se en al primer entrebanc. Podem dir que llavors fou quan la vida es tornà meravellosa i ja mai més voldria tirar enrere.
També descobrí que la figuera de moro, entre
les seves punxes, ofereix uns sucosos i refrescants fruits.
Iona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada