Amateur

Les carabasses col·leccionades en educació física durant l'etapa escolar, confirmaven la meva pocatraça en aquesta competència. Fins i tot, molts malsons d'infància i joventut, tingueren a veure amb quilomètriques pistes d'atletisme i estrafolàries pilotes de bàdminton.

Però ara, ja no em valien excuses. El sobrepès i el colesterol, feren que la recomanació del metge passés a ser una obligació. Tocava fer una mica d'exercici.

Tant família com amics, em pressionaren perquè fes cas. I jo, per fingir interès, però amb l’objectiu d'allunyar al màxim el moment d’iniciar-me, vaig començar elaborant una exhaustiva llista de pràctiques esportives, per després poder anar descartant i trobar possibles candidates.

Finalment, només hi quedà un nom. El resultat em va satisfer, no hi veia risc de lesions, intuïa que no em caldria entrenador i podria practicar-ho tranquil·lament a la sala d’estar. Però va ser comunicar-ho a casa i quedar ben retratat. L’elecció havia estat fruit de la meva ignorància en temes esportius.

Però això sí, mai ningú em podrà robar l'emoció que vaig sentir el primer cop que vaig llegir el nom d'aquest esport. Jo pensant que derivava de la paraula cultura, i es veu que el culturisme no hi té res a veure.

Iona

Relat participant al XII Concurs ARC de Microrelats "La Colla"  L'esportista, desembre 2021