Tot i que tinc un paper essencial i el repte pel que he estat dissenyat, l'aconsegueixo amb molta facilitat, sempre passo a un segon pla i mai aconsegueixo ser el centre d'interès. Només, els més llaminers, un cop han menjat la magdalena i es queden amb ganes de més, m'escuren abans de llençar-me a la brossa.
I aquesta és la trista vida d'un motlle de paper de magdalena, que espera que algú innovi i em redissenyi per esdevenir irresistible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada