Buscant els braços de Morfeu

Aviat acabaria el termini de presentació dels relats i encara no tenia res que valgués la pena, així que vaig posar-me a navegar per internet per mirar si ensopegava amb alguna pàgina inspiradora.

Fent cerques, vaig trobar un article interessant on explicava les fases del son. Em va cridar l'atenció conèixer que dormim en cicles de noranta minuts i que si ens despertem just quan s'acaben, som capaços de recordar els que hem somniat.

Jo mai he recordat els somnis, però vaig pensar que si ho aconseguia, hauria descobert una font inesgotable d'idees per escriure.

I així va ser com em vaig organitzar. Amb llibreta i llapis a la tauleta de nit. Anar a dormir sempre cap a les onze de la nit i programar les alarmes del despertador perquè sonessin cada hora i mitja, just el moment clau per poder anotar quatre paraules clau del somni, i després continuar dormint.

Però res va anar com esperava, tot i que els que m'esteu llegint segurament ja ho sabíeu abans que us ho expliqués.

Era molt agosarat pensar que seria capaç d'adormir-me a l'hora planificada i que després de sonar el despertador, podria tornar a agafar el son fàcilment. Tanmateix, el que més em va trastornar, va ser, que els pocs cops que en què la planificació va funcionar, no vaig aconseguir recordar cap somni.

Potser el problema no era la meva incapacitat per recordar somnis. Senzillament, era una somiatruites que no sabia somiar de debò.

Iona

Relat participant al XII Concurs ARC de Microrelats "La Colla"  El somiador, febrer 2022