dissabte, 7 de maig del 2022

A Cândido Godói

Després de tants dies de convivència amb els meus companys en un espai tan reduït, ja els tenia a tots clissats.

Un gruix important, dedicaven les hores a vagar i a matar el temps, sense que se'ls hi pogués endevinar cap objectiu concret. Els vaig anomenar els inofensius. Després, hi havia els que es veia clar que sabien al que anaven, però als pobres, els faltava aptitud, i que per molt que s'hi esforcessin, segurament no tindrien cap possibilitat d'èxit. I finalment, hi havia els que vaig etiquetar com perillosos, que a diferència dels anteriors, sí que eren ben capaços.

Els d'aquest tercer grup ens controlàvem els uns als altres. Ens miràvem de reüll mentre executàvem les rutines que teníem planificades tant al detall. Un intens treball físic que incorporava tant entrenament de resistència com de velocitat, combinat sempre que era possible, amb exercicis d'orientació.

I el dia menys pensat, sense previ avís, començà la cursa. Des de bon principi vaig posar-me líder i deixava enrere els meus competidors mentre m'apropava a gran velocitat a la meta. Però quan faltava poc per arribar, vaig adonar-me que en lloc d'un objectiu, n'hi havia dos. Aquest instant d'indecisió i dubte, va ser aprofitat pels dos companys que anaven rere meu, i van arrabassar-me el primer lloc.

Va materialitzar-se el gran fracàs de la meva vida. Nou mesos més tard, a la sala de parts d'un hospital comarcal del país, hi naixien dos bessons.

Iona
 
Relat participant al XII Concurs ARC de Microrelats "La Colla" El Líder Maig 2022

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada