dissabte, 14 de maig del 2022

Nanoreptes d'ARC Relats en catàlà (5)

Diluvi
El guardià de tempestes sol ser diligent fent la tasca de regulació del nivell del dipòsit de Tefenet, però...

Aprenents |
El calçot s'exclamà als seus companys. Amb arrels i sense foc de rabassa, ja ens podem anar calçant.

Fortor
En això de calçar i descalçar era el rei. Tant feia si es tractava dels ceballots o dels seus peus.

 
La núvia 
L'organista descol·locà tothom interpretant la marxa nupcial en la menor.
Un any després, matrimoni fracassat i ell es casava.

Aprenents 
Quan ella compassava en corxeres, ell vinga amb tresets.
Si ella vibrava en allegretto, ell empenyia tot presto.
 
Va perdre
La dolçor, creient-se guanyadora va presentar-se al concurs.
Malauradament, havia obviat l'apegalosa, enganxosa i calòrica que era.
 
Nit de Reis
Aquella nit no es podia saber pas que passaria. Per anar a dormir tranquil, donava doble volta a la clau.

Pares moderns
Optaren per una tiona, però no calcularen bé les conseqüències.
La canalla va quedar-se sense regals. Encara ploren ara.
 
Qui salva qui?
Mentre la gent reclama salvar el planeta, la terra frisa amb el moment en què mori l'últim ésser humà.
 
Anunci per paraules
Es busca personal per treballar en parades de venda de castanyes.
El contracte preveu el pagament de plus per temperatura.
 
No hi ha mal que per bé no vingui
Amb la caldera espatllada durant anys, s'hagué d'habituar a dutxar-se amb aigua freda.
Ara senzillament, fa salut. 
 
Aviciada al corrector
No pogué complir el termini d'entrega del manuscrit.
La caiguda del portal "Softcatalà" l'agafà d'imprevist
 
Duel
Bang!
I perdé de cop quartos i amor.
Les pistoles de l'amant i l'espòs s'havien coordinat fatalment.
 
La nostra muntanya russa particular
Pedalàvem fort amunt, per aprofitar el canvi de rasant, i notar pessigolleig a la panxa mentre baixàvem a tot drap.

Mirada llunyana
Enmig de l'onada de calor, l'home del temps pronosticà pluja.
El front resultà ser un miratge. Zero litres.

Crisi d'identitat
Havent estat sempre un la, ara sonava com un do. Algun malparit havia canviat la clau.

Estacions
L'escalfor del foc neix de mort, del cop de destral. Però, amb primavera, l'alzina brota de nou.

Llàgrimes
El consol del toll, si els núvols no ploraven aviat, era que el fang de sota seu també la dinyaria.

Qüestió de temps
Es creia poderosa. Fangosa com era, podia modelar-se segons li convenia.
Però el poder s'evaporà.
Endurí. S'esquerdà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada