En entrar a la feina, la recepcionista m'ha comentat que la pell se'm veia com verdosa, que feia cara d'estar malalt. Com que ella no sol parlar de temes personals, m'ha agafat desprevingut, i a correcuita he anat cap a l'ascensor mentre negava amb el cap trobar-me malament.
Un cop a dins, m'he entretingut a mirar-me les mans i també m'ha semblat que havien variat lleugerament de color, però era tan subtil que he decidit no preocupar-me'n, el dia era llarg i tenia molta feina per despatxar. Tot i això, la intensitat del verd ha anat augmentant amb el pas de les hores, i al migdia, en lloc d'anar a dinar, vist com pintava el tema, m'he decidit per apropar-me a l'ambulatori.
Al metge només li ha calgut preguntar-me si el diumenge havia menjat tortell. I quan, un pèl irritat, li he dit que sí, s'ha posat a riure. Es veu que avui ja n'havia visitat uns quants com jo, d'aquells que es pensen que poden anar de llestos per la vida.
En sortir, he hagut d'anar directe a ca la sogra a pagar-li el deute. Es veu que aquest any els pastissers han innovat utilitzant faves transgèniques, dissenyades per germinar dins dels budells i expandir-se pel cos, buscant la llum.
Iona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada