Arenys de Mar, 17 d’abril del 2020
Soc molt petit, i això, teòricament, m’hauria d’haver ajudat a passar desapercebut, però la realitat ha estat una altra. La gent ja sap qui soc i estic en boca de tothom. I aquest no era pas l’objectiu d’un virus tímid com jo.
Ara ja se quin és el motiu pel qual tothom em coneix. M’agrada amagar-me, i ho faig endinsant-me ben endins del cos de les persones, tot buscant el seu aixopluc. I en canvi elles, enlloc d’oferir-me el seu escalf i protegir-me, intenten esclafar-me, tal com va fer Sant Jordi amb el drac. Jo hem defenso, es clar, i intento sobreviure.
Però estic molt espantat. Ahir vaig somiar que la llança esberlava el meu petit cos.
Els meus ulls buscaven en la penombra, un bon amagatall on aguantar i resistir la tempesta.
Però de sobte, l'espasa va brillar enmig la negror, i amb un ràpid moviment de canell, va matar-me. Mai més ningú, va voler escoltar histories sobre mi, d’aquell virus encomanadís amb forma de corona, que va castigar els enamorats a no celebrar Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada