Era tard, vaig alçar els ulls per gaudir de la nit, espurnejada per estels brillants. El mot brillant, li deia el meu avi a la meva àvia “Ets un brillant sense polir”, un preciós compliment. I parlant de compliments, n’hi ha de sincers i hipòcrites, de suaus, barroers i maldestres, i alguns dits des de la tendre timidesa.
Ens agraden, no hi podem fer res, ens empoderen i ens fan sentir plens de vida. Una vida sota els estels, un mon immens per descobrir. Mai no es tard, i vaig alçar els ulls per gaudir.
Iona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada