L'ascensor

Era estiu, i com cada any, l’Anna i la seva família estiuejaven en aquell hostal al peu del Montseny.

Els encantava pujar i baixar amb l’ascensor, que els servia per explorar les diferents plantes de l’edifici. Cada pis tenia un color de moqueta diferent, El taronja del primer era el món dels volcans, el verd del segon pis era el de la selva i el blau del tercer era el dels llacs.

Aquell dia, l’Anna va preguntar al seu germà, a quin mon pensava que arribarien si l’ascensor no parés al tercer pis i seguis pujant amunt i amunt. I ell, directament, sense pensar-s’ho, va prémer molt fort el botó del tercer pis i va tancar els ulls. I l’ascensor va començar a pujar i pujar, 1er, 2on, 3er i va seguir pujant. L’aire es va tornar glaçat. L’Anna va començar a xisclar i el seu germà a plorar.

Tot era blanc i el gel era arreu. No podia ser. Eren al Pol Nord? No hi ha via ningú més? Estaven sols? I ara, que farien? El joc, havia deixat de ser un joc?

I de cop i volta, l’Anna va saber que havien de fer. Va agafar molt fort la ma del seu germà i va tancar els ulls. Quan els va obrir de nou, va veure la moqueta blava dels pis dels llacs. Va sospirar ... Estaven salvats.

I va pensar que sempre seguiria jugant.

Iona