Era un fill de puta i jo no era capaç de plantar-li cara. Ell, cada cop
es feia més fort, i feia i desfeia amb mi el que ell volia.
Catalogable com a artista de l’engany. De cara en fora semblava
encantador, però quan ell era a casa, tot se’m tornava fosc. Mai havia
pensat que podria arribar a viure un infern com aquell.
Desesperada i sense saber ben bé que fer, vaig buscar per internet
altres dones que patissin la mateixa situació que jo, i així va ser com
vaig descobrir que el vudú podia ser una oportunitat.
I amb aquella fe, vaig fabricar un ninot amb una camisa vella seva. Un
cop al dia, el treia de l’amagatall on el guardava, li clavava agulles
de cosir, l’insultava, li desitjava que es morís, i l’amagava de nou.
Passaven les setmanes, però la vida seguia igual, res canviava. Semblava
que allò no funcionava i, resignada, vaig decidir tirar el ninot al
cubell de la brossa.
L’endemà, ell moria cremat dins el cotxe després d’un fort impacte del seu vehicle amb el camió d’escombraries.
Iona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada