A veure si s’adonen que ni soc verda, ni tinc closca

Era una llàstima que les meves espectaculars rodes estiguessin tan desaprofitades. Però avui, quan he sentit que les mans que em portaven estaven entumides pel fred i cansades de tanta rutina, he intuït que seria un dia diferent.

De cop i volta, hi he perdut el contacte i les rodes han començat a girar ràpidament, guanyant velocitat. Tanta, que quan he vist el semàfor en vermell, com ja no tenia aquelles mans que solien prémer el fre, l’he hagut d’ignorar.

Quan han arribat els serveis d’emergència, han recollit el cadàver. No s’expliquen com la seva filla ha pogut perdre el control de la cadira de rodes.

Iona

Dedicat als moments despesperats dels cuidadors de persones malaltes o amb dependència. 

Publicat a ARCrelatsencatalà