Benvingut al club

Ell sabia que només era una superstició, que no n'havia de tenir por. Però no hi podia fer res, s'estenia dins seu com la boira, hi estava atrapat. Quan els ho explicava als seus companys del grup, ells sempre se'n reien. Un dia va deixar de parlar-ne, però sempre més ho va tenir present. Sonaven bé, o això els deien. 

Fou a partir de quedar finalistes en el premi de grup revelació, que començaren a encadenar concerts aquí i allà. S'hi van sumar entrevistes, fer de taloners en un important festival d'estiu, alguna col·laboració amb altres artistes, i en uns anys, ja eren un grup de referència

Fins que va arribar el dia en què la seva superstició es va complir. Al seu enterrament hi van sonar cançons de Jimi Hendrix, Janis Joplin, The Doors, Nirvana i Amy Winehouse.

Ningú sap si fou un somni perseguit o només mala sort. Morí a l'edat de vint-i-set anys.

El grup es dissolgué.

Iona

Publicat a ARCrelatsencatalà