Esmolades

Els seus rínxols eren admirats per tothom. Creixien sedosos i brillants, eren espectaculars. Ella n'era conscient, i els hi va permetre ser cada cop més llargs.

Però el seu orgull, la va distreure del que era important. I no es va adonar a temps, dels petits i constants canvis que s'anaven succeint.

Ells, lentament prengueren vida pròpia, i ja empoderats, deixaren de respondre a les seves ordres. Començaren a entortolligar-se arreu, fent habituals les ensopegades, els cops i els blaus, així com les dificultats de moviment, que feren incrementar les renúncies.

Desesperada, intentà agafar les tisores per aniquilar-los, però ells foren més forts. El seu malson acabà, però ella ja no va despertar.

Iona

Publicat a ARCrelatsencatalà