Mentre els petits resàvem amb els ulls tancats, tal com ens havien dit els grans, sentíem l’aroma i l’escalfor de les espelmes.
A l’obrir-los, no ens podíem creure el que veiem, una plata enorme de massapans, de mil colors. Era impactant i espectacular, semblaven pedres precioses. El meu germà i jo vam quedar amb la boca oberta d’admiració.
N’hi havia molts, eren llisos, brillants i de formes diferents. Eren tan bonics que feia llàstima menjar-los. Però va ser tastar-los i no poder parar de menjar-ne.
Iona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada