divendres, 16 d’abril del 2021

Tuitrelats participants a #relatscurtsARASJ2021

 

Cautelosos
A l'hora d'agafar el metro, tot i que arribem junts a l'andana, ell sempre puja al primer tren que arriba. Jo m'espero, i agafo el que arriba uns minuts més tard. Així ens assegurem de mantenir la distància de seguretat.

Quan miraven cap a una altra banda
Llavors no entenia que passava, però quan anys més tard ho va comprendre, el delicte havia prescrit. La psicòloga li va prescriure l'escriptura. Gràcies a ella va guanyar un premi literari. El llibre es convertí en best-seller.

Atemorida
A l'òptica he vist que venien lentilles de colors i he preguntat si en tenien de vermelles. La dependenta m'ha explicat que només en tenen per Halloween.
Que hi farem!
Demà començo una substitució en un institut.
Necessitava intimidar.

Errors
Entrar a l'establiment de tatuatges fou un error. Entrar-hi el dia que el seu xicot l'havia deixat fou un error. Tatuar-se una rosa fou un error. Malaia les punxes de la rosa, que de nit la despertaven i li recordaven el seu error.

Clavegueres
L'havien deixat pelat com una rata, i només li restava la càmera per guanyar-se la vida. Fotografiava arreu i a totes hores. Per sorpresa, algunes de les fotografies resultaren indiscretes, i amb quatre discretes gestions, començà a tocar caler de nou.

Sacrifici
Gràcies a tantes hores de gimnàs, aconseguí salvar el drac de l'espasa del cavaller. Però no foren suficients per alliberar-se de la gàbia, on les autoritats l'exposaren perquè el poble l'admirés. Volia notorietat i acabà al zoo amb un drac com a veí.

Patiment
La meva última reencarnació fou en forma de planta.
Gaudia d'una vida fàcil, alimentant-me del sol i sense cansar-me anant amunt i avall.
Però tot té el seu però.
Va ser el però de l'alzheimer de la mestressa.
Vam exhaurir-nos alhora.
En el meu cas, deshidratada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada