Espai creat durant el confinament, on explicar-me sense vergonya. M'encanta llegir, escriure i tenir cura del nostre entorn.
dilluns, 5 d’abril del 2021
#RelatsTMB2021
divendres, 2 d’abril del 2021
#LletresDeRàdio d'Ona Digital
Sóc una captaire d'amor.
Sembla que mantindré el meu estatus de soltera per sempre més.
Digues bon dia quan entris.
Fes-li un petó i dóna-li les gràcies.
Li havien inculcat tanta educació i modals, que mai gosà dir que no.
Això fou la seva perdició.
Era el seu primer dia de platja.
L'endemà ningú s'adonà de la seva absència.
Burgesia
Amb lo fàcil d'aconseguir essent lletraferit.
A mi no. Ell seguí la recomanació literària que li vaig fer.
dissabte, 27 de març del 2021
Microrelats de Iona amb imatges d'@EstherMagar
- Ei tu, comencem ja?
- Però si no està morta, només està dormint!
- No siguis tan escrupolós, el que importa és que no es despertarà. I a més, aquell paio que l'hi havia de fer un petó, no l'hem vist pas, oi?
-Òstia, no sé...
-Ets un cagadubtes, jo començo.
divendres, 12 de febrer del 2021
SAMAINAT 2021 #febrerrelata
#7FEB Li encantava la calma que precedia la tempesta.Tenia el do de dominar els tempos com ningú. L'anomenaven bruixa de la #zitzània. No necessitava beuratges ni conjurs per sembrar el caos.
Amagava la tristesa de no trobar un bruixot valent per compartir la vida
#8FEB Aquest any, per culpa de la covid, es quedà sense el paper d'Isabeló als pastorets.
La nostàlgia a ferum de Satanàs la portà a #Biterna a adorar el dimoni.
Va pensar que seria un succedani, però va ser molt millor.
L'endemà decidí deixar els pastorets.
#9FEB M'agradava ser un esperit lliure i fer a tota hora el que em plagués.
Quan el vaig veure amb el seu millor barret, vaig voler fugir, però l' #escombra va fallar.
Ella és la culpable del meu destí.
Ara sóc una fetillera damnada pel compromís matrimonial.
#10FEB Em restava aprovar l'assignatura de maleficis per graduar-me. Es compliria la dita "la tercera és la bona"? No, vaig suspendre. Enrabiada, vaig llençar el malefici del #foc contra l'escola. L'incendi que la destrossà fou el dany col.lateral d'aprovar.
#11FEB Ja no recordava quants solsticis havia celebrat, era la més vella del consell de #fetilleres. L'endemà se celebraven eleccions al consell i algunes joves volien arrabassar-li el poder. Inesperadament fou el clan masculí qui foragità del poder a joves i velles.
#12FEB D'amagatotis s'ha pres #elixir de la invisibilitat. Volia fer realitat el somni d'infantesa. S'ha adonat tard, que si abans hagués llegit l'home invisible de H.G. Wells, no ho hauria fet pas. Ara mateix, maleeix no haver estat una mica lletraferit.
#21FEB Si el cos flotava, es confirmava que era bruixa i era sentenciada a mort. Si el cos s'enfonsava, moria sense ser culpable. La #inquisició mai perdia. Ells sí que s'ho havien muntat bé. Per ells era un win-win.
dilluns, 1 de febrer del 2021
Microrelats de Iona amb imatges de @jjmunozrengel
dilluns, 4 de gener del 2021
Microrelats de Iona amb imatge de @jjmunozrengel
Com cada any, amb la primera nevada, complien el tracte heretat de generacions anteriors amb el diable. Havien d'oferir-li tres infants a canvi d'alguna cosa que ja no recordaven. Però que complien religiosament per si de cas.
Plàstic
- Estàs molt divertit amb un llacet de plàstic al cap.
- Doncs tu ja podries aixecar el cul de la cadira. M'agradaria brindar i no em vull acotxar.
- Què vols celebrar?
- Que estàs guapeta amb el llacet de plàstic al cap.Misèries
-Què sàpigues que no estava prou fet.
-Doncs mira, no et deu desagradar tant que quasi ja te l'has fotut.
-Nena, no t'embalis tant.
-Què no em diguis nena. I acaba ja, que vull enllestir la cuina.
-Doncs això. Neteja la cuina.
-Mira! El proper dia et fas tu el dinar.
- ...
dijous, 31 de desembre del 2020
Microrelat de Iona amb imatge de @Predondas
diumenge, 27 de desembre del 2020
Microrelats de Iona amb imatge de @jjmunozrengel
divendres, 20 de novembre del 2020
Els origens
En sóc filla, però m'he nat allunyant d'aquest món reptilià per una atracció irrefrenable cap allò que és humà. Aquesta nit, una ràbia materna ha esculpit la meva pell.
dissabte, 31 d’octubre del 2020
IX Concurs microrelats terror biblioteca Can Mulà
No volia que em seguís hipotecant la vida. Després de posar-li l'habitual, em vaig entretenir enganxant-li un per un els pegats de morfina que restaven a la caixa.
Fent teta al meu fill, la son em va vèncer. En l'instant de tancar i obrir els ulls, la negror se'l va emportar per sempre més.
Mentre escrivia, la mà va deixar d'obeir-me. Havia anotat el nom de la meva filla i una data al costat.
El cafè no tenia el gust de sempre, però ja no hi havia marxa enrere. El seu somriure burleta va ser l’últim que vaig veure.
Ja era fosc. Pujava les escales mirant de reüll la porta d’entrada, quan em vaig adonar que era davant meu.
dissabte, 8 d’agost del 2020
#RelatsTMB2020 finalista
La mascareta amagava el seu rostre. Només els ulls, desconfinats, es mostraven. Vam mirar-nos, i captivat per aquells ulls, vaig anar deixant passar parades. Final de línia. Ella també havia deixat passar parades. I és així com tot va començar.