dissabte, 1 de maig del 2021

Creta

Ell encara no ho sabia, però sens dubte, la vida segueix un fil.

Caminava perdut, quan de cop, malgrat la intensa pluja, li va semblar entreveure el que era una casa. I com necessitava menjar, assecar-se i descansar, s’hi va acostar.

Se sorprengué quan va reconèixer el rostre que li obrí la porta. Per un moment, pensava que li caldria girar cua, però, fora pronòstic, va ser acollit. Va assecar-se vora el foc, soparen recordant vells temps i acabaren la vetllada al llit. 

Al matí, quan despertà, s’adonà que res havia estat casual. Es trobava de nou al laberint, però aquest cop sense el cabdell de fil que el salvaria. Era tard per penedir-se del dia en què la va abandonar en aquella illa.

Iona

dilluns, 26 d’abril del 2021

Arribarà?

Pare,

No tinc cap adreça de correu electrònic ni adreça postal on escriure't, de forma que faré com la canalla, quan dipositen la carta als reis d'Orient a la bústia de correus, amb la il·lusió i esperança que arribi a destí.

Fa tant temps que no ets entre nosaltres, que quan miro enrere, no sé si els records que tinc, són reals o els he anat construint amb els anys, a partir de les fotografies i de les històries que m'han explicat. Però com que ningú gosarà fiscalitzar-me com gestiono aquests records, els construeixo tal com em marca el cor.

Eren només cinc anys els que havia complert, quan vas marxar al cel, o això és el que em van dir a casa. Des de llavors, que m'agrada pensar que ets aquí dalt, des d'on pots veure'm i potser, ajudar-me. Sovint desitjo que estiguis orgullós de mi i donis el vistiplau de la persona en què m'estic convertint.

Com homenatge al teu sentit de l'humor, gaudeixo imaginant com deu ser la vida a qui dalt. Des de l'inici de la humanitat que ha anat morint gent. I comptant que potser una petita part hagi anat a l'infern, sou moltes persones les que conviviu al cel. No sé com us les deveu arreglar. Diferents teories parlen de la superpoblació de la terra, però això no és res comparat  amb les aglomeracions que deveu patir. I més ara, amb la pandèmia, que el ritme d'entrades s'ha incrementat.

Arribarà el dia que em moriré, i si no vaig a l'infern, podré retrobar-me amb tu i amb la mare, que fa menys que va pujar, i també amb els avis. Espero que em facis de guia i poder conèixer tots els meus avantpassats.

Per últim, recordar-te que el dia que va marxar, et vas deixar les sabates al moble del rebedor. La mare no va saber pas que respondre'm quan li vaig preguntar el perquè no te les havies endut. Encara les conservo.

T'estimo.
A reveure.

Iona

divendres, 23 d’abril del 2021

Es busquen princeses

 

Montblanc vivia aterrit per la ferocitat del seu drac. A falta de princeses, va començar a menjar avis, i en conseqüència, cada cop tenien més problemes per trobar qui els fes de cangur. La situació era tan insostenible que decidiren fer-lo marxar.

Després de donar-hi voltes, el veí espavilat del poble tingué una bona idea per foragitar-lo. Exposà el pla al veïnat i a tothom li agradà.

El primer pas era aconseguir princeses voluntàries. Semblava difícil, però al final ho aconseguiren. Les entabanaren, amb l’oferta d’una preciosa tomba a Poblet, pel dia en què morissin. N’arribaren de totes les contrades.

Després d’aquest primer èxit, i inspirats en el conte de Hansel i Gretel, col·locaren les princeses repartides en el trajecte que anava del poble fins al monestir. El drac les anà devorant una a una, fins a trobar l'última en una cel·la d’un dels monjos. Un cop dins, el tancaren amb pany i clau. 

Ara, ja només restava l’últim pas.   

Tot i que ja era primavera, necessitaven molta més calor, i durant una setmana van mantenir enceses les llars de foc del monestir. El drac quedà tan acalorat i assedegat, que no trobà cap inconvenient en beure les grans quantitats d'aigua beneïda que li van oferir.

Set dies més tard, obriren la porta de la cel·la i es trobaren un petit i simpàtic llangardaix, que va córrer a amagar-se entre els rosers del jardí del claustre.

Havien aconseguit assegurar els cangurs pels seus fills.


Iona

dijous, 22 d’abril del 2021

Tuitrelat guanyador a #relatscurtsARA SJ2021

Sempre que podia, s'hi apropava per observar-les. El fascinaven. No es cansava mai de mirar-les. Ho feia des d'enyorança de saber que ell mai les podria provar. Ell era massa lent. I les portes giratòries massa ràpides.

de @totdespullants1

Link publicació

dissabte, 17 d’abril del 2021

Vidre de bola

 

Feia temps que treballava en el disseny d'un sistema d'algoritmes amb capacitat de predicció de l'èxit de les prediccions. Vivia reclòs al seu despatx, rodejat de màquines. La immersió era tal, que sovint s'oblidava de menjar o de tornar a casa amb la muller i els fills. Tampoc li calgué seguir buscant excuses per no quedar amb els amics. Ara ja no li trucaven.

I al final va passar. Cinc segons de clarividència i la va enllestir.
En la primera simulació es confirmà la predicció de què el seu afany a predir prediccions el portaria a la perdició.

Iona

divendres, 16 d’abril del 2021

Tuitsrelats Sant Jordi 2021

Testosterona
En morir li donaren dos opcions de reencarnació. Rebutjà ser cérvol, per això de portar banyes. Ell era molt mascle. En canvi, acceptà ser sargantana. S'adonà de l'error, el dia que va haver de despendre's de la cua per salvar-se del perseguidor.

Seure o no seure
Tot i haver-hi seients lliures, ella sempre es resistia a seure. Però ahir, es deixà portar, pensant que no tornaria a passar, i s'assegué. Fou un error. S'adormí com sempre. Es va passar de parada com sempre. Va trair els seus principis com sempre.

Èxtasi
Passejar un migdia de primavera. Gaudir de l'escalfor del sol a la cara. Tancar els ulls per gaudir-ne amb més intensitat. Trucada al 112. Dona atropellada en creuar amb el semàfor en vermell.

Passeig
S'escaparen del parc per anar a fer un tomb. Lluny, veieren una colla de gent en fila. S'hi van acostar i s'arrengleraren darrere. Quan el conductor de l'autobús arribà a la parada, somrigué a l'ànega i aneguets.

Vasos comunicants
A l'edat de set anys em preguntà per què sempre li posava dues calcetes, una sobre l'altra. Van haver de passar set anys més, per sentir-me prou valenta i respondre-li.

Paraules d'amor
Al poble encara en queda una. Ningú li fa cas. Viu trista i desvalguda, i cada cop té pitjor aspecte. Però va ser anunciar que la retirarien, que el poble en ple s'hi oposà. Aquells records del clínc de l'última moneda mentre deies les últimes paraules d'amor!

Discjòquei
Només entrar, sempre em somreia i mentre m'acompanyava a dins, anunciava que a la ràdio sonaria la meva cançó preferida. Jo li responia que sí, i que seria la de teràpia. 
En acabar, era jo qui somreia a la infermera de radioteràpia.

La mida justa
Abusava tant del t'estimo, que li semblà que el mot perdia intensitat, de forma que decidí dosificar-lo. El resultat fou catastròfic. Sense saber-ho havia convertit el mot en droga. I de cop, aparegué la síndrome d'abstinència.

Incontinència
Tinc una veïna que a totes hores tafanejava i després ho xerrava tot. Fins que em vaig afartar i decidí contraatacar. A casa començarem a dir en veu ben alta xafarderies inventades, i al cap de poc, ja la tractaven de mentidera. No va gosar a piular mai més!

Reutilització
Es trobà un clau, i com a persona que ho aprofita tot, va decidir clavar-lo al sostre. La policia va dictaminar que havia estat un suïcidi. En l'interrogatori no vaig explicar que dies abans havia deixat caure la caixa d'eines a terra, i que ja no tancava bé.

Rebutjat
Decidí no deixar passar ni un dia més, i va anar als jutjats a posar la denúncia. Després d'una hora de discussió amb el funcionari, marxà emprenyat. Com pot ser que no li hagin deixat denunciar a tothom, essent ell una víctima de la societat.

Enginy
Per poder-se saltar el toc de queda va demanar al metge que li diagnostiqués somnambulisme.

Precarietat oportuna
Estic al.al·lucinant. M'han donat la feina. Recepcionista nocturn en un hotel. Una oportunitat de viure històries obscures. És perfecte per un aspirant a escriptor com jo. Hores per escriure-les, i a més cobrant!

Qüestions que superen l'ortografia
A la bellesa, li havien pronosticat, que amb el pas del temps, la seva B donaria pas a la V. Ella desconeixia que era la vellesa, però quan hi arribà, descobrí que podia gaudir de la nova V, sense renunciar a l'antiga B.

Tuitrelats participants a #relatscurtsARASJ2021

 

Cautelosos
A l'hora d'agafar el metro, tot i que arribem junts a l'andana, ell sempre puja al primer tren que arriba. Jo m'espero, i agafo el que arriba uns minuts més tard. Així ens assegurem de mantenir la distància de seguretat.

Quan miraven cap a una altra banda
Llavors no entenia que passava, però quan anys més tard ho va comprendre, el delicte havia prescrit. La psicòloga li va prescriure l'escriptura. Gràcies a ella va guanyar un premi literari. El llibre es convertí en best-seller.

Atemorida
A l'òptica he vist que venien lentilles de colors i he preguntat si en tenien de vermelles. La dependenta m'ha explicat que només en tenen per Halloween.
Que hi farem!
Demà començo una substitució en un institut.
Necessitava intimidar.

Errors
Entrar a l'establiment de tatuatges fou un error. Entrar-hi el dia que el seu xicot l'havia deixat fou un error. Tatuar-se una rosa fou un error. Malaia les punxes de la rosa, que de nit la despertaven i li recordaven el seu error.

Clavegueres
L'havien deixat pelat com una rata, i només li restava la càmera per guanyar-se la vida. Fotografiava arreu i a totes hores. Per sorpresa, algunes de les fotografies resultaren indiscretes, i amb quatre discretes gestions, començà a tocar caler de nou.

Sacrifici
Gràcies a tantes hores de gimnàs, aconseguí salvar el drac de l'espasa del cavaller. Però no foren suficients per alliberar-se de la gàbia, on les autoritats l'exposaren perquè el poble l'admirés. Volia notorietat i acabà al zoo amb un drac com a veí.

Patiment
La meva última reencarnació fou en forma de planta.
Gaudia d'una vida fàcil, alimentant-me del sol i sense cansar-me anant amunt i avall.
Però tot té el seu però.
Va ser el però de l'alzheimer de la mestressa.
Vam exhaurir-nos alhora.
En el meu cas, deshidratada.

dilluns, 12 d’abril del 2021

Energia

Avui, la meva filla ha vingut de l’institut amb un somriure d’aquells que van d’orella a orella. Estava eufòrica. M’ha explicat que gràcies al professor de química, ha vist la llum, i que a partir d’ara no vol interferir amb les lleis que regeixen el funcionament de la terra.

Li han explicat que és l’entropia, i això que tots els sistemes tendeixen cap al desordre. I és clar, ella no vol anar contra natura, i per tant, a partir d’ara no té previst dedicar esforços a endreçar l’habitació.

No sé quina és la ment tan poc pràctica que va parir el segon principi de la termodinàmica.

dissabte, 10 d’abril del 2021

Una més

 

Estava distreta, pensant que seguiria ignorada per sempre més, quan uns dolços ulls es van clavar en mi.

Una mirada plena de desig que no va dubtar en prendrem entre les seves mans. Notava els seus dits càlids resseguint el meu cos, i entretenir-se en cadascun dels meus racons.

El contacte amb els seus llavis va ser deliciós, eren carnosos i suaus. Em vaig deixar fer, mentre ell bevia del meu interior, glop rere glop. A poc a poc anava essent seva.

Abstreta, mentre absorbia tot aquell plaer, vaig notar un cop molt fort. Espantada vaig mirar al meu voltant. Estava rodejada d'altres com jo, compartíem destí.

El trist destí d'una ampolla ja buida llençada en una paperera.

Iona

dijous, 8 d’abril del 2021

Ciència-NO-ficció

 

Us explicaré el que ha passat a l’institut del poble.

Els alumnes de classe de segon d’ESO creuen que Paraguai és un forat negre i hi volen fer una expedició. Estan entusiasmats en ser els primers a fotografiar-lo.

Dirigits pel coordinador de ciències, requisen els cubells i les pales de l’escola de primària del costat, i gràcies a la impressora 3D de l’aula de tecnologia, els transformen en un vehicle espacial.

Són una classe poc estudiosa. Els alumnes no saben quina és la capital de Paraguai, han suspès l’assignatura de geografia. Això no obstant, la tutora creu que aquest viatge podria salvar el curs.

Tots estan molt excitats i contents. Se senten com Colom a punt de salpar cap a les Índies. Els pares també estan entusiasmats i signen els consentiments sense pensar-s’ho. Qualsevol cosa és bona per treure-se’ls de sobre durant uns dies. L’alcalde del poble els acomiada i els promet atorgar-los la medalla del mèrit quan tornin.

Al cap de dos dies es perd la connexió amb l’expedició. Mai més se’n sap res d’ells. L’alcalde s’estalvia la condecoració. I a l’institut, transformen l’aula de segon, en un rusc d’abelles gegant on produeixen mel per pagar els rebuts pendents de la impressora 3D.

Donat l’alt rendiment del rusc, us informem que si sabeu la capital de Paraguai, us enviaran mel gratis.

Iona

dilluns, 5 d’abril del 2021

Tuitrelats 2021 #FGCrelats @FGC

 Fitxer:Mapa Línia Barcelona-Vallès.png - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Punts de vista
Aquell saltiró fet just quan es tanquen les portes. Alguns se'n riuen quan els parlo d'esports de risc.

Prudència
No gosàvem mirar-nos directament. Aprofitàvem la foscor del túnel per creuar les mirades en el reflex que ens oferia la finestra.

Compartir ruta
Va somriure'm i vaig apartar els peus del seient per deixar-la seure. De reüll, la vaig contemplar durant tot el trajecte. Vam baixar a la mateixa parada.
L'ensurt va arribar, quan va entrar a classe, i es va presentar com la nova professora d'arts plàstiques.

Tren del silenci
L'arribada de les mascaretes el privà de llegir les converses del seu voltant. Havia perdut la distracció que li feia més lleugera la tornada a casa a una persona sordmuda com ell.

El tren de la vida
El dia que el seu net li preguntà si a l'escola havia també estudiat anglès, ella li respongué que n'havia après tres paraules, ara ja de gran: "Allow way out".

Ordre d'allunyament
Com era habitual, de tornada a casa amb l'últim tren, dormia a estones. Vaig obrir els ulls en notar aquella olor coneguda. Enmig del silenci i penombra del final de línia vaig veure un punt brillant. Encara que xisclés no em sentiria ningú.

#RelatsTMB2021

 
Aigua
Trobava a faltar els seus, ara que amb la pandèmia, no els podia visitar. Tornant de la feina, quan la megafonia anuncià la parada d'Horta, s'emocionà en recordar quan de nena ajudava l'avi a regar l'hort. Una llàgrima li humitejà la mascareta.
 
Microrelat
És entrar al vagó i els meus ulls busquen lectors. M'hi acosto per xafardejar que llegeixen. Així confecciono la llista de lectures pendents. Però està incompleta, em falten les d'ell. Els meus ulls no saben travessar el diari amb què els forra.
 
Morir d'èxit 
L'havien contractat per elaborar un pla de foment de l'ús del transport públic. Va dissenyar un concurs de relats que va ser tot un èxit. Però el nombre d'usuaris no va augmentar i va haver de canviar de feina.

divendres, 2 d’abril del 2021

#LletresDeRàdio d'Ona Digital

 

Captaire
Res, ni mirades, ni somriures, ni un hola, ni un adéu. Sembla que estigui en mode invisible. Sovint em tormento desitjant un suau petó o una càlida abraçada.
Sóc una captaire d'amor.
Sembla que mantindré el meu estatus de soltera per sempre més.

Sífilis
Avui, tots els mitjans de comunicació informaven que la teobromina del cacau cura la sífilis. Just quan m'havia decidit a comprar accions de la Xocoa, he descobert que era una fake new. Era l'últim intent de l'empresa de salvar-se de fer fallida.

Interracial
Hi ha mots, que tot i que en conec el significat, no els utilitzo. Un bon exemple en seria interracial. 
 
Emulant Godoy 
Al seu despatx es va instal.lar un botó vermell, com els dels despatxos de mandataris durant la guerra freda. Al pressionar-lo esclatava de luxúria. El famós quadre de Goya passava de versió vestida a nua.

Exhumació
En algun moment del dia sempre solia passar pel jardí. Però, de cop, va deixar de venir. Va ser plantant un cirerer, que vaig exhumar el seu cos. El meu fill reconegué haver enterrat el gat dels veïns al jardí de casa, però va negar haver-lo mort.

Educació
Que no col·loquis els colzes sobre la taula ni t'aguantis el cap mentre menges. 
Digues bon dia quan entris.
Fes-li un petó i dóna-li les gràcies. 
Li havien inculcat tanta educació i modals, que mai gosà dir que no. 
Això fou la seva perdició.
 
Gemma
La forense trobà una gemma dins l'estómac del cadàver, i en un moment de feblesa, va robar-la. Un dia després, realitzaven l'autòpsia al cadàver de la forense. El substitut, en un mal moment, robà la gemma que trobà a l'estómac de la nova víctima.

Muralla
Tot i l'afany que va esmerçar en construir una muralla que protegís el castell, aquesta, no va durar pas massa. Havia subestimat la força de les onades.
Era el seu primer dia de platja.

Absència
Ell sabia que això passaria. Sempre s'havia sentit irrellevant. Volia deixar de sentir-se així. I fou valent i tirà pel dret. 
L'endemà ningú s'adonà de la seva absència.
 
Burgesia
El vaig veure a l'aparador i el vaig trobar tan cuqui. La dependenta que em va atendre era tan mona. Mentre explica això a la veïna, pensa en què ja no poden pagar l'assegurança mèdica. Burgesia que ja no és burgesa, però vol aparentar burgesa.

Llac
Una antiga llegenda explica que al fons del llac hi viu un monstre que de nit, s'esmuny dins les cases, per robar cos i ànima de les joves de la vall. Des d'ahir, que el monstre dormirà per sempre més, al fons del llac, en companyia del seu cotxe.

Florència
M'agrada posar nom a les coses. La bicicleta elèctrica que m'he comprat l'he batejat amb el nom de Florència. Tothom diu que s'adiu al ser jo historiadora d'art. Ningú sap que és el nom de qui una vegada vaig estimar furtivament.

Recepta
Buscant entre arxius per confeccionar l'arbre genealògic familiar, vaig descobrir en els meus avantpassats un anhel fallit en trobar la recepta de la felicitat. Que si alquímia, luxúria, golafreria... 
Amb lo fàcil d'aconseguir essent lletraferit.

Alienígena
La majoria se sorprengué, que algú seriós i respectat com ell, expliqués que havia iniciat relacions amb una alienígena. 
A mi no. Ell seguí la recomanació literària que li vaig fer.

dissabte, 27 de març del 2021

Microrelats de Iona amb imatges d'@EstherMagar

Tant de dia com de nit
La llibreria era l'amagatall on es refugiava dels malsons. Hi havia tants llibres com monstres. Només calia saber escollir be.
 
Compartir
- Ei tu, comencem ja?
- Però si no està morta, només està dormint!
- No siguis tan escrupolós, el que importa és que no es despertarà. I a més, aquell paio que l'hi havia de fer un petó, no l'hem vist pas, oi?
-Òstia, no sé...
-Ets un cagadubtes, jo començo.

 
Aixecar el vol
Catalogant documentació, va descobrir una carpeta procedent de Florència encara no estudiada. D'estranquis va fotografiar-ne tots els esquemes. L'endemà, tota la família es va posar a treballar. 
Natura sàvia
Estava desconcertat. Tot i tenir els cabells de color mel, la seva olor era diferent. Vaig decidir seguir investigant a veure que.
Nova feina
Aniria enrere i no agafaria aquesta feina. M'estic deixant bous i esquelles al fisio.  
  
Amistats interessades
Quan van saber que els conills també tenien dents de llet, es van fer amics d'ell. Havien planejat robar-li quan li caigués, per saber si la mida de la dent era proporcional a la mida del regal que porten els angelets. 

 
El nostre destí
Foren les escollides per preservar el món dels morts. Quan la nostra vida acabava, elles dictaminaven el nostre destí. Podíem esdevenir ànimes errants apassionades i enamorades de la vida, éssers aterridors omnipresents o dèspotes vigilants sense cor. 
 
Sorpresa
Feia mesos havia confinat un trosset de tardor dins el paraigua. Amb un clic, vaig poder oferir-li el regal d'aniversari.

diumenge, 21 de març del 2021

A veure si s’adonen que ni soc verda, ni tinc closca

Era una llàstima que les meves espectaculars rodes estiguessin tan desaprofitades. Però avui, quan he sentit que les mans que em portaven estaven entumides pel fred i cansades de tanta rutina, he intuït que seria un dia diferent.

De cop i volta, hi he perdut el contacte i les rodes han començat a girar ràpidament, guanyant velocitat. Tanta, que quan he vist el semàfor en vermell, com ja no tenia aquelles mans que solien prémer el fre, l’he hagut d’ignorar.

Quan han arribat els serveis d’emergència, han recollit el cadàver. No s’expliquen com la seva filla ha pogut perdre el control de la cadira de rodes.

Iona

Dedicat als moments despesperats dels cuidadors de persones malaltes o amb dependència. 

divendres, 12 de febrer del 2021

SAMAINAT 2021 #febrerrelata

#7FEB Li encantava la calma que precedia la tempesta.Tenia el do de dominar els tempos com ningú. L'anomenaven bruixa de la #zitzània. No necessitava beuratges ni conjurs per sembrar el caos. Amagava la tristesa de no trobar un bruixot valent per compartir la vida 

#8FEB Aquest any, per culpa de la covid, es quedà sense el paper d'Isabeló als pastorets. La nostàlgia a ferum de Satanàs la portà a #Biterna a adorar el dimoni. Va pensar que seria un succedani, però va ser molt millor. L'endemà decidí deixar els pastorets.

#9FEB M'agradava ser un esperit lliure i fer a tota hora el que em plagués. Quan el vaig veure amb el seu millor barret, vaig voler fugir, però l' #escombra va fallar. Ella és la culpable del meu destí. Ara sóc una fetillera damnada pel compromís matrimonial.

#10FEB Em restava aprovar l'assignatura de maleficis per graduar-me. Es compliria la dita "la tercera és la bona"? No, vaig suspendre. Enrabiada, vaig llençar el malefici del #foc contra l'escola. L'incendi que la destrossà fou el dany col.lateral d'aprovar. 

#11FEB Ja no recordava quants solsticis havia celebrat, era la més vella del consell de #fetilleres. L'endemà se celebraven eleccions al consell i algunes joves volien arrabassar-li el poder. Inesperadament fou el clan masculí qui foragità del poder a joves i velles.

#12FEB  D'amagatotis s'ha pres #elixir de la invisibilitat. Volia fer realitat el somni d'infantesa. S'ha adonat tard, que si abans hagués llegit l'home invisible de H.G. Wells, no ho hauria fet pas. Ara mateix, maleeix no haver estat una mica lletraferit.

#13FEB Fins ara havia pogut dissimular, donat que tenia dots d'actriu. Però el perill s'acostava. L'endemà hi hauria #Lluna plena i era l'escollida per invocar el mascle cabró. Havia de trobar una ràpida solució. 
No la vaig trobar. Morí fent xup-xup. 
 
#14FEB  Ha estat acollonant. Al sorteig ens ha tocat com a titulars a mi, a mon pare i a ma mare. Una mesa #familiar fetillera. Lo millor, que el conjur està funcionant. Hi ha una pila de paperetes que es manté intacta i no baixa. Sabeu quina és? 
 
#15FEB Feia temps que ho tenia al cap, i a la fi es va decidir. Va anunciar que els #beuratges del consell d'aquella nit, serien fora de sèrie. Sessió exitosa, mai la màgia havia estat tan poderosa. El seu secret, l'efecte placebo d'un got de suc de poma. 
 
#16FEB  El coronavirus va massacrar una part dels habitants de l'infern. Ara eren massa pocs per tenir cura de tanta caldera. A l'anunci crida de repoblament van acudir una colla d'àngels fredolics. Ara els #dimonis viuen enmig de colons. L'ambient s'ha refredat. 
 
#17FEB Era traficant de #bruixaaguda. En un mal moment la va provar. Ha estat la seva fi. El karma l'ha arruïnat i cada cop hi toca menys.
 
#18FEB  L'inquisidor intuïa que el cos d'aquella dona flairava a heretgia. Per aconseguir confessió faria ús de la tortura, però no en tingué ocasió. En un tancar i obrir d'ulls va sucumbir als encants de la bruixa i se submergí en la #lascívia per sempre més.
Fer diàriament, puntual com un rellotge, un tuit relat durant el #Samaniat podria semblar una #tortura. Repeteixo, podria semblar-ho. 
 
#20FEB Eren nous temps i la cosa fetillera necessitava modernitzar-se. Havien de trobar #remei al desinterès creixent dels joves a allò que havia identificat els seus avantpassats. Les noves tecnologies ho acaparaven tot. 
Convocaren un brainstormimg per tiktok.

#21FEB  Si el cos flotava, es confirmava que era bruixa i era sentenciada a mort. Si el cos s'enfonsava, moria sense ser culpable. La #inquisició mai perdia. Ells sí que s'ho havien muntat bé. Per ells era un win-win.

#22FEB Mentre em capbussava al #gorg, notava l'aigua suau lliscant sobre la meva pell. Vaja, un succedani de les carícies ja perdudes del fetiller més popular.
Nova etapa!! 
 
#23FEB  En ritual d'iniciació en l'art de bruixeria, la flor de #Saüc hi té un paper clau. Però aquell any, les joves no en trobaren. Unes peludes orugues se les havien cruspit. La nit abans, les més veteranes, havien maquinat conjurs per mantenir el poder.  
 
#24FEB De petita mai vaig entendre perquè l'àvia va tirar al foc el conte de les set cabretes que m'havien regalat per l'amic invisible. De gran, he descobert, que té a veure amb la infiltració del mot #íncube a l'arbre geneanològic familiar.
 
#25FEB Definició de #maledicció
Cosa dita per una persona sobrada de fanfarroneria, a la que sovint se li escapa la força per la boca. (Definició editable)
 
#26FEB  El repte de #FebrerRelata va posar en evidència la seva ignorància en assumptes fetillers. Tantes consultes a la @Viquipedia sobre el tema van atraure l'acció inquisidora. Al no saber d'#encanteris, va ser enxampat, detingut i engarjolat. Faig RT per si el podeu ajudar. 
 
#27FEB  Feia dies que la #víbria actuava rar. Ella, tan amant de fer-se veure, s'arraulia al seu cau i deixava passar el temps, foragitant qualsevol que proves de molestar-la. Dos mesos després es descobrí que la família havia augmentat. El pare  
 
#28FEB  Per culpa de l'encanteri de la immortalitat, la inquisició ja m'ha acusat dos cops de #bruixa provocadora de pandèmies. A la Venècia medieval de causar la pesta negra i ara, en època de Covid-19, de fomentar la compra per internet i arruïnar el comerç local. 
 
Iona