Jo

Una de les taques menys gratificants de la meva feina, com a responsable de recursos humans de l'empresa on treballo, sempre ha estat la d'organització dels torns de vacances del personal.

Tenint en compte que l'any té tres-cents seixanta-cinc dies repartits en dotze mesos, increïblement pràcticament tothom vol fer-les durant el mes d'agost,. Les justificacions són variades, la majoria d'elles poc elaborades.

Que si el mes d'agost no hi ha casals d'estiu, tot i que tots sabem, que garrepa com és, sempre deixa els fills amb els avis. Que si la meva parella les fa a l'agost obligatòriament i llavors no les podrem fer junts, quan just fa uns mesos que s'acaba de separar. Que estic en un programa d'intercanvi de cases per vacances i només m'arriben sol·licituds pel mes d'agost. Que m'ha tocat un viatge en un concurs i només es pot gaudir durant aquest mes. O el que com soc la més veterana del departament, això em dona dret a escollir.

Per aquest motiu, vaig prendre la dedició de deshumanitzar aquesta decisió i ara ningú pot escollir quan fer-les. S'adjudiquen per torns rotatius.

Però quan dic ningú, no és cert del tot. Hi ha qui fa les vacances quan li dona la gana. A què no endevineu qui és?

Iona

Relat participant al Repte Clàssic DCCXVI: Les millors vacances, de l'ARCrelatsencatalà

 

Nanoreptes d'ARC Relats en catàlà (5)

Diluvi
El guardià de tempestes sol ser diligent fent la tasca de regulació del nivell del dipòsit de Tefenet, però...

Aprenents |
El calçot s'exclamà als seus companys. Amb arrels i sense foc de rabassa, ja ens podem anar calçant.

Fortor
En això de calçar i descalçar era el rei. Tant feia si es tractava dels ceballots o dels seus peus.

 

La núvia 

L'organista descol·locà tothom interpretant la marxa nupcial en la menor.

Un any després, matrimoni fracassat i ell es casava.

Aprenents 

Quan ella compassava en corxeres, ell vinga amb tresets.

Si ella vibrava en allegretto, ell empenyia tot presto.

 

Va perdre
La dolçor, creient-se guanyadora va presentar-se al concurs.
Malauradament, havia obviat l'apegalosa, enganxosa i calòrica que era.

 

Nit de Reis
Aquella nit no es podia saber pas que passaria. Per anar a dormir tranquil, donava doble volta a la clau.

Pares moderns
Optaren per una tiona, però no calcularen bé les conseqüències.
La canalla va quedar-se sense regals. Encara ploren ara.

 

Qui salva qui?

Mentre la gent reclama salvar el planeta, la terra frisa amb el moment en què mori l'últim ésser humà.

 

Anunci per paraules

Es busca personal per treballar en parades de venda de castanyes.

El contracte preveu el pagament de plus per temperatura.

 

No hi ha mal que per bé no vingui
Amb la caldera espatllada durant anys, s'hagué d'habituar a dutxar-se amb aigua freda.
Ara senzillament, fa salut. 

 

Aviciada al corrector

No pogué complir el termini d'entrega del manuscrit.

La caiguda del portal "Softcatalà" l'agafà d'imprevist
 

Duel

Bang!

I perdé de cop quartos i amor.

Les pistoles de l'amant i l'espòs s'havien coordinat fatalment.

 

La nostra muntanya russa particular
Pedalàvem fort amunt, per aprofitar el canvi de rasant, i notar pessigolleig a la panxa mentre baixàvem a tot drap.

Mirada llunyana
Enmig de l'onada de calor, l'home del temps pronosticà pluja.
El front resultà ser un miratge. Zero litres.

Crisi d'identitat
Havent estat sempre un la, ara sonava com un do. Algun malparit havia canviat la clau.

Estacions
L'escalfor del foc neix de mort, del cop de destral. Però, amb primavera, l'alzina brota de nou.

Llàgrimes
El consol del toll, si els núvols no ploraven aviat, era que el fang de sota seu també la dinyaria.

Qüestió de temps
Es creia poderosa. Fangosa com era, podia modelar-se segons li convenia.
Però el poder s'evaporà.
Endurí. S'esquerdà

Tentacles humans

Quan hi ha temporal, és habitual que ens arribin andròmines de tota mena. Això ens porta força feina, però gaudim molt examinant-les, classificant-les i imaginant per què deuen servir, i amb el temps, ens hem anat especialitzant segons els nostres interessos. A mi m'atrau tot allò que conté textos, i a còpia de passar-hi hores, he après a diferenciar els diferents alfabets i ja domino cinc idiomes.

Però el que avui ens ha portat el mar ha trasbalsat la nostra comunitat. Ha arribat un document que es refereix a nosaltres i diu no sé què de "a la romana". Alguns pensen que es deu tractar de parents llunyans que volen contactar amb nosaltres, i d'altres que és un senyal del destí que ens espera.

Jo crec que sigui una cosa o l'altra, cap de les dues són una bona notícia per a nosaltres.

Iona

Microrelat guanyador del mes d'abril de la XI edició del Concurs de Microrelats "Microconcurs La Microbiblioteca" organtizat per la Biblioteca Esteve Paluzie

A Cândido Godói

Després de tants dies de convivència amb els meus companys en un espai tan reduït, ja els tenia a tots clissats.

Un gruix important, dedicaven les hores a vagar i a matar el temps, sense que se'ls hi pogués endevinar cap objectiu concret. Els vaig anomenar els inofensius. Després, hi havia els que es veia clar que sabien al que anaven, però als pobres, els faltava aptitud, i que per molt que s'hi esforcessin, segurament no tindrien cap possibilitat d'èxit. I finalment, hi havia els que vaig etiquetar com perillosos, que a diferència dels anteriors, sí que eren ben capaços.

Els d'aquest tercer grup ens controlàvem els uns als altres. Ens miràvem de reüll mentre executàvem les rutines que teníem planificades tant al detall. Un intens treball físic que incorporava tant entrenament de resistència com de velocitat, combinat sempre que era possible, amb exercicis d'orientació.

I el dia menys pensat, sense previ avís, començà la cursa. Des de bon principi vaig posar-me líder i deixava enrere els meus competidors mentre m'apropava a gran velocitat a la meta. Però quan faltava poc per arribar, vaig adonar-me que en lloc d'un objectiu, n'hi havia dos. Aquest instant d'indecisió i dubte, va ser aprofitat pels dos companys que anaven rere meu, i van arrabassar-me el primer lloc.

Va materialitzar-se el gran fracàs de la meva vida. Nou mesos més tard, a la sala de parts d'un hospital comarcal del país, hi naixien dos bessons.

Iona

 

Relat participant al XII Concurs ARC de Microrelats "La Colla" El Líder Maig 2022

Tuitrelat guanyador Sant Jordi Sant Feliu de LLobregat 2022

 

Incolora, insípida, inodora, aigua amunt, aigua avall. Un resum de la meva avorrida vida. Tot i que alguns m'ho retreuen, recordo amb nostàlgia el dia de l'accident. Tastar i olorar aquell líquid vermell trencà la monòtona existència d'un eixugaparabrisa com jo.

Conservació en fred

Quan anunciaren el tall de llum per a l’endemà, li agafà un atac de pànic. La temperatura del congelador pujaria sense aturador i ara mateix no es veia capaç de trobar cap més alternativa que la de presentar-se a comissaria.

Iona

 

1r premi categoria microrelat Micro Jocs Florals Santa Jordina Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu

Tuitsrelats Sant Jordi 2022

Em compro llibres. Com no els puc encabir bé, em compro una nova estanteria. Que bé, ara ja tinc espai. M'engresco i ja torno a subestimar la capacitat de la nova prestatgeria. Col·lapse.
I així en bucle.

El dia del casament, quan el mossèn li va preguntar si volia prendre el seu xicot com a espòs, va voler ser enginyosa i aplicar el que havia après al curs d'escriptura creativa. Un murmuri va recórrer l'església quan se li va acudir respondre amb una el·lipsi.

Tot i entrar a cadascuna de les sabateries de la Rambla, el nostre protagonista no ha trobat katiusques de la seva talla. Empiocat i al llit, maldiu que un Sant Jordi plujós el faci ser la riota de tothom, tot i ser el drac més ferotge de la contrada.

Tot el passatge del vagó la mirà encuriosida. Anava equipada amb un gran coixí, el col·locà sobre el seient i s'hi assegué a sobre. Uns dies després, a la tele sortia un anunci en un emplaçament que m'és prou familiar. Era sobre una crema antihemorroidal.

Avui, en arribar el tren en aquell entrecreuament on les vies formen aquell garbuix, m'ha vingut un somriure en recordar els embolics que arribàvem a fer, quan de petites jugàvem al joc del cordill.

Essent pobres com érem, això de posar les dents sota el coixí i l'endemà trobar un regal, va acabar d'arruïnar la nostra família. Per què els dracs havíem de tenir tantes dents?

Eterna espera
No volia fallar. Li van dir que portaria a terme una missió. Una missió secreta. Molt secreta. Anys més tard continuava essent secreta. Però mai li van revelar de què es tractava. Va morir esperant. Es veu que la missió fou mantenir-lo fora de joc.

Farcides o sense pinyol
Resignades al fet que els robin el cor, les olives somien en ser vermelles. Potser així podran tornar a bategar.

#aforismesARA

Es diu que els carrers ben il·luminats són més segurs.
Deu ser per la gran quantitat de penombres que hi pots trobar on refugiar-te.

Per a un jugador, voler esdevenir entrenador, és el que és a un lector, voler ser escriptor.

Estimar algú altre, sense saber estimar-se a un mateix, no és saber estimar.

Quanta hipocresia hi ha en els animalistes no vegans.

L'estupidesa és un mal general de la humanitat. Sols ens diferenciem en quanta en posseïx cadascú de nosaltres.

Pensava que només podia encaixar disposant d'arestes rectilínies. Finalment, s'adonà que les seves formes arrodonides li permetien escapar del sistema amb el qual no aconseguia encaixar.

#RelatsTMB2022

Ahir, quan em vaig adonar que estava taral·lejant massa alt, ja fou massa tard. El noi del meu costat em somrigué i s'hi va afegir. I en uns segons, tot el passatge ja cantava la cançó. Avui, no sé on amagaré la vergonya quan pugi de nou al bus.

En treure la targeta del bus, he tingut el descuit de deixar la motxilla mal tancada. Les fades han aprofitat per tocar el dos amb els meus somnis. Sort que el conductor ja em coneix i no ha obert les portes fins que s'han cansat de voltejar i han tornat a dins.

Aquella colla de monstres forans van tenir molt clar que aquelles grans finestres eren una bona oportunitat per conèixer la ciutat. Així que el passatge decidí acollir-los com a mascotes, donat que no coneixien el funcionament del bus i no disposaven dels bitllets.

Iona

C

Tot i que encara era dimarts i el cap de setmana quedava lluny, qualsevol que l'hagués vist hauria pensat que ja era divendres. Aquell dia, mentre treballava al laboratori, va cantussejar totes les cançons que sonaren a la ràdio. Se'l veia content, però també poc concentrat en la feina. Recordo quan va abocar el reactiu sobre la llibreta on havia escrit els resultats. Sort que té el bon costum d'utilitzar-me per escriure. Si ho hagués fet amb bolígraf, els càlculs haurien quedat il·legibles i hauria perdut hores de treball.

...

Ja havia acabat la paciència d’estar tancat dins d’aquella caixa, quan aquell vespre en vaig poder sortir. Un cop fora, el primer que vaig veure van ser uns ulls que gairebé brillaven tant com jo. Llavors, ell es va treure un paper de la butxaca, va llegir a la seva promesa els versos que hi havia escrit, i em va agafar amb delicadesa per declarar-s'hi.

...

Després d'estar uns dies com a gat i gos, per veure qui era més imprescindible, finalment hem fet les paus. És el que té ser un element de la taula periòdica anomenat carboni, que tant podem formar part d'un preciós diamant d’anell de compromís, com ser el grafit del llapis que en sap tant de càlculs científics com de paraules d'amor.

Iona

Relat participant al XII Concurs ARC de Microrelats "La Colla"  L'imprescindible, abril 2022

#LletresDeRàdio d'Ona Digital

 

En aquell temps era complicat poder disposar de llibertat, de forma que, com si d'un trencaclosques es tractés, va intentar compondre-la. Agafà unes uns brots de LLI, els donà a la BERTA i els hi va fer un retraT.

Del Dret i del revés. Es despertà suat i nerviós. Aquell matí s'iniciava en el nou ofici de jutge i just havia somiat, que en el seu primer judici dictava condemna per l'advocat i el procurador, i absolia l'acusat.

No entenia de matisos.
El que per ell era passió, la resta hi veia obsessió.

Avui m'he atrevit a començar a recollir les pertinences de la mare. Entre llàgrimes, he somrigut al trobar el seu collaret de perles. M'ha tornat el record de quan de petita jugava a posar-me'l i em deia que semblava una dona escurçada.

Ella

Les tardes d'estiu, quan el sol gira i deixa d'escalfar el portal de casa, ella treu la cadira de fòrmica fora al carrer, per prendre la fresca. Jo la segueixo, tot frisant el moment en què seu, per saltar sobre la seva falda i escarxofar-m'hi i gaudir de les seves carícies. Mentrestant, anem veient com la gent entra i surt del bar del casal de la vorera d'enfront.

Als matins faig la meva, passejant-me d'aquí cap allà. Com els veïns no es fixen gaire en els gats, aprofito per fer el tafaner, escoltar converses, i quan enxampo algú parlant de la meva mestressa, espio el que en diuen. I així, és com he anat descobrint un fotimer de coses d'ella.

Que a casa seva eren gent de quartos. Que havia estat filla única. Que com és, que sent un bon partit, va quedar per vestir sants. I moltes altres xafarderies, algunes lletges d'explicar, que m'han fet entendre les tardes.

Els homes entren al casal a jugar al dòmino. Entre partida i partida sempre hi ha qui surt a fer un cigarret. Ella, asseguda mig eixarrancada, mig de gairell, vestida amb una bata ben desgastada i amb mi a la falda, va movent-se suaument sobre la vora de la cadira, mentre mira endavant.

Iona

Relat participant al XII Concurs ARC de Microrelats "La Colla"  L'extravagant, març 2022

Buscant els braços de Morfeu

Aviat acabaria el termini de presentació dels relats i encara no tenia res que valgués la pena, així que vaig posar-me a navegar per internet per mirar si ensopegava amb alguna pàgina inspiradora.

Fent cerques, vaig trobar un article interessant on explicava les fases del son. Em va cridar l'atenció conèixer que dormim en cicles de noranta minuts i que si ens despertem just quan s'acaben, som capaços de recordar els que hem somniat.

Jo mai he recordat els somnis, però vaig pensar que si ho aconseguia, hauria descobert una font inesgotable d'idees per escriure.

I així va ser com em vaig organitzar. Amb llibreta i llapis a la tauleta de nit. Anar a dormir sempre cap a les onze de la nit i programar les alarmes del despertador perquè sonessin cada hora i mitja, just el moment clau per poder anotar quatre paraules clau del somni, i després continuar dormint.

Però res va anar com esperava, tot i que els que m'esteu llegint segurament ja ho sabíeu abans que us ho expliqués.

Era molt agosarat pensar que seria capaç d'adormir-me a l'hora planificada i que després de sonar el despertador, podria tornar a agafar el son fàcilment. Tanmateix, el que més em va trastornar, va ser, que els pocs cops que en què la planificació va funcionar, no vaig aconseguir recordar cap somni.

Potser el problema no era la meva incapacitat per recordar somnis. Senzillament, era una somiatruites que no sabia somiar de debò.

Iona

Relat participant al XII Concurs ARC de Microrelats "La Colla"  El somiador, febrer 2022

Nanoreptes d'ARC Relats en catàlà (4)

Vida eterna
La primavera és tan idolatrada que es creu merèixer la immortalitat.
En denegar-li, dissimula viatjant d'hemisferi en hemisferi.

Flors congelades
Li va demanar a la llàntia alleugerir l'arribada del fred.
Ara és la primavera qui dona pas a l'hivern.

Supervivent
Es convertí en habitual de l'oficina d'objectes perduts.
Ja només els petits entrebancs li aportaven engrunes d'esperança.

Causalitat
Feia anys que encadenava desenganys amorosos.
Necessitada de trobar-hi una explicació, esbocinà un gran mirall.
En col·leccionà set més.

Esglai
Mentre es retocava el pentinat enfront una finestra, uns ulls desconeguts la fitaren.
El seu reflex s'esvaí.

Petits regals
Els dies de vent, s'estremia només en pensar com el volteig dels cabells li acariciaria la pell del clatell.

Juguem?
A, I, C, R
Combina aquestes vocals i consonants.
Paraula de set lletres.
Protagonistes, les teves mans.
Conseqüències, impredictibles.

Inexperts
Van descobrir el que era un petó esquimal quan els seus freds nassarrons xocaren en intentar besar-se.

Lladregot
Cada matí, el núvol lliscava muntanya avall, i així, convertit en boira, aconseguia robar petons sense ser enxampat.

Pla B
Faltada d'amor, es decidí a vendre abraçades.
Guanyà molts diners.
No sabem si finalment trobà l'estimació buscada.

Mudats per l'ocasió

Just acabada de llicenciar, vaig centrar la meva vida en la recerca de feina. Van ser hores de navegar per portals de feina buscant ofertes laborals i d'enviar desenes de currículums, tots ells desitjosos de no ser llençats directament a la paperera.

I avui, tot i la llunyania d'aquella època, soc incapaç de treure'm del cap una de les entrevistes a les quals vaig anar. L'empresa havia presentat uns resultats excepcionalment bons, motivats per la situació extraordinària viscuda al país, tanmateix, just feia uns mesos, s'havia invertit la tendència. Van preguntar-me sobre quines polítiques proposaria implantar per frenar l'actual descens de beneficis, ara que tot havia tornat la normalitat.

Vaig suggerir tirar endavant estratègies d'economia circular, ara tan de moda amb la situació d'emergència climàtica, mitjançant la reutilització de materials i la comercialització de recursos, que fins aquell moment es malbarataven. Però, tot i que van semblar satisfets amb la meva exposició, no vaig saber-ne mai més res.

I just avui, és portada a tots els diaris. L'èxit de la xarxa de botigues de roba de luxe de segona mà, ha estat el que els ha posat al descobert, i ha permès destapar la mala praxi de la corporació de reaprofitament de fèretres i l'escabrós protocol de desvestir els cadàvers abans de la seva incineració.

Iona

Relat finalista del XII Concurs ARC de Microrelats "La Colla" El treballador, gener 2022

Audio del microrelat emés per Punt 7 Ràdio Sant Celoni

Sobrer

Tot i que tinc un paper essencial i el repte pel que he estat dissenyat, l'aconsegueixo amb molta facilitat, sempre passo a un segon pla i mai aconsegueixo ser el centre d'interès. Només, els més llaminers, un cop han menjat la magdalena i es queden amb ganes de més, m'escuren abans de llençar-me a la brossa.

I aquesta és la trista vida d'un motlle de paper de magdalena, que espera que algú innovi i em redissenyi per esdevenir irresistible.

Iona

 

Publicat a ARCrelatsencatalà

Coses del Nadal

No m'agraden les històries que parlen de desgràcia, però quan a un li arriba la tristesa, li suposa un alleujament poder explicar-la. I això és el que penso fer. Si no us ve de gust seguir llegint, ho entendré, ara que arriba Nadal, el que molts voleu és esbandir penes i passar-ho bé.

Fa anys, tenia una bona vida. Era una successió de temporades tranquil·les amb altres mogudes. Tot i que tot plegat era molt previsible, saber en tot moment el que m'esperava, em feia sentir còmode. Durant l'etapa calmada em sentia com un os hivernant, i l'aprofitava per gaudir del descans i la pau. Llavors, d'un dia per l'altre tot canviava i entrava en acció, reprenent les rutines que havien quedat suspeses, per a poc a poc, anar-me preparant per al dia de la posada en escena.

Avui dia alguns denuncien el maltractament que sofrim i d'altres ens canvien el gènere, però si us dic que tot això em semblen bajanades comparat amb el que ara és la meva vida, m'entendreu. Que pot ser pitjor que ser abandonat en un soterrani, que ja ningú t'ofereixi mandarines i que el dia de Nadal no et facin cagar, perquè la canalla ja s'ha fet gran.

Iona

Publicat a ARCrelatsencatalà

Temps

Ell se sentia orgullós de com havia aconseguit perfeccionar l'art de matar. Potser ara espereu que us parli sobre el procés que seguia per escollir les seves víctimes, el grau de patiment que els hi regalava, com s'ho feia per passar desapercebut i no deixar cap rastre que el delatés o com aconseguia frenar l'impuls narcisista que aflorava dins seu després de cada homicidi.Però no us sorprengueu, si us explico que a ell no li agradava pas gens, això de la sang i fetge. El que realment havia aconseguit perfeccionar amb el temps, fou l'art de matar el temps.

Iona

Publicat a ARCrelatsencatalà

Amateur

Les carabasses col·leccionades en educació física durant l'etapa escolar, confirmaven la meva pocatraça en aquesta competència. Fins i tot, molts malsons d'infància i joventut, tingueren a veure amb quilomètriques pistes d'atletisme i estrafolàries pilotes de bàdminton.

Però ara, ja no em valien excuses. El sobrepès i el colesterol, feren que la recomanació del metge passés a ser una obligació. Tocava fer una mica d'exercici.

Tant família com amics, em pressionaren perquè fes cas. I jo, per fingir interès, però amb l’objectiu d'allunyar al màxim el moment d’iniciar-me, vaig començar elaborant una exhaustiva llista de pràctiques esportives, per després poder anar descartant i trobar possibles candidates.

Finalment, només hi quedà un nom. El resultat em va satisfer, no hi veia risc de lesions, intuïa que no em caldria entrenador i podria practicar-ho tranquil·lament a la sala d’estar. Però va ser comunicar-ho a casa i quedar ben retratat. L’elecció havia estat fruit de la meva ignorància en temes esportius.

Però això sí, mai ningú em podrà robar l'emoció que vaig sentir el primer cop que vaig llegir el nom d'aquest esport. Jo pensant que derivava de la paraula cultura, i es veu que el culturisme no hi té res a veure.

Iona

Relat participant al XII Concurs ARC de Microrelats "La Colla"  L'esportista, desembre 2021

Però és que el dia no donava treva a la nit

Vaig decorar el sostre de l'habitació amb adhesius brillants amb forma d'estels. Quan em ficava al llit, m'entretenia mirant-les, traçant línies imaginàries i unint-les formant constel·lacions. Però la seva fosforescència sempre s'acabava esgotant, i les ombres sempre acabaven donant pas a la foscor de la nit.

Sempre el mateix. Una mena de bola. Jo sobre ella. No una bola qualsevol. Una bola que a poc a poc es fa petita. Jo sobre ella. Jo mirant-me els peus. Jo veient-me els peus cada cop més grans. Jo veient la bola cada cop més petita. Jo sobre ella. Jo veient com els peus ja no hi caben. I caic, i xisclo, i em desperto.

Em deien, tranquil·la, aquests malsons ja marxaran. Ja veuràs. Pensa en coses boniques.

Van passar els anys, els estels perderen brillantor, s'anaren desenganxant, vaig créixer, vaig abraçar nous horitzons. Potser un dia podré deixar definitivament enrere el malson dels abusos dels quals va ser víctima la nena que un dia vaig ser.

Iona

 

Publicat a ARCrelatsencatalà

Placa bacteriana

Tot i no haver passat res d'especial, aquell dimecres em sentia especialment cansat i a l'hora d'anar a dormir, em va fer mandra rentar-me les dents.

Si només hagués estat això, no tindria sentit aquesta història que us estic explicant, però quan la mare em va preguntar si ja me les havia rentat, sense adonar-me'n, vaig dir que sí, com si res hagués passat.

Havia estat la meva primera mentida, petita, però no deixava de ser una mentida. I com que em sentia una mica malament, el dia següent em vaig rentar les dents com si no hi hagués un demà, raspallant conscientment cadascun dels racons de la boca.

Però els remordiments s'esvaïren aviat. I em vaig habituar a anar mentint. Primer foren petites mentides, però com que semblava que ningú se n'adonava, em vaig animar, i a poc a poc es feren més freqüents i més grosses.

Ara, quan miro enrere, m'adono que no ha estat casualitat la meteòrica i exitosa carrera que he fet com a polític.

Iona

 

Publicat a ARCrelatsencatalà

Milà, 1723

Ella i el cant foren els meus amors d'infantesa, però el destí feu que només un dels dos perdurés en el temps.

Vivíem al mateix carrer i ens creuàvem sovint. Ella era una xiqueta alegre i bonica. Aquells somriures que m'oferia i les passes acompanyades de saltirons que feia en caminar, em tenien enamorat. M'agradava pensar que potser un dia ella seria la meva muller. I del cant, que voleu que us digui? Era una gran passió, el meu altre amor. Tothom deia que tenia molt talent i que segurament arribaria molt lluny.

Ara, el que em fa entristir de debò, és no saber del cert, si hagués pogut escollir, quin destí hauria triat.

Tot va començar amb aquell malson que es tornà recurrent. Quan em despertava, em sentia marejat com si encara estès mig submergit dins del barril, xisclant de dolor. Vaig trigar temps a adonar-me del que en realitat m’havia passat, i sentí una gran impotència quan vaig saber que tothom n’estava al cas i mai ningú havia gosat parlar-me'n.

Avui, ella es troba entre el públic, acompanyada del seu marit, per veure l’estrena de l’òpera. En uns minuts, jo sortiré a l'escenari, i l’auditori gaudirà de la preuada i potent veu que sortirà de les meves cordes vocals. Unes notes agudes, sorgides d'un cos adult en el qual encara perduren uns atributs sexuals infantils.

Si, soc un admirat "castrato", terriblement ric i desconsoladament sol.

Iona

Relat finalista del XII Concurs ARC de Microrelats "La Colla"  El virtuós, novembre 2021

Audio del microrelat emés per Punt 7 Ràdio Sant Celoni

Esmolades

Els seus rínxols eren admirats per tothom. Creixien sedosos i brillants, eren espectaculars. Ella n'era conscient, i els hi va permetre ser cada cop més llargs.

Però el seu orgull, la va distreure del que era important. I no es va adonar a temps, dels petits i constants canvis que s'anaven succeint.

Ells, lentament prengueren vida pròpia, i ja empoderats, deixaren de respondre a les seves ordres. Començaren a entortolligar-se arreu, fent habituals les ensopegades, els cops i els blaus, així com les dificultats de moviment, que feren incrementar les renúncies.

Desesperada, intentà agafar les tisores per aniquilar-los, però ells foren més forts. El seu malson acabà, però ella ja no va despertar.

Iona

Publicat a ARCrelatsencatalà

Cues de pansa

Anava de poble a poble amb la seva tartana. Era un xarlatà, es dedicava a vendre esperança i il·lusions i encolomava elixirs, pólvores i ungüents, tot per un bon pessic.

Dominava l'art de l'oratòria. Primer, durant la presentació, donava una ullada ràpida a l'audiència. Després, mentre explicava per què servia cadascun dels productes, alentia el ritme del discurs, fixant la mirada en alguns dels assistents. Escollia el més lleig, quan del que es tractava era de vendre un potent atraient de damisel·les, al que feina més mala cara, quan explicava com alleujar el mal de queixal, a la jove més bella, pels remeis que evitaven embarassos, i així amb cadascun dels remeis miraculosos del seu carregament.

Però l'esperança i il·lusió venuda sempre s'acabava truncant. Tot el que encolomava al veïnat no servia absolutament per res, i és per això que seguia la norma de no tornar a trepitjar mai els camins i pobles que ja havia visitat.

Fins que un dia, mentre recorria la comarca del sud, el començaren a reconèixer, tothom començà a parlar del retorn de l'estafador d'esperances. No disposar d'un remei eficient per la falta de memòria, fou la seva fi.

No hauria d'haver portat al límit el poder de la mirada. Ara, tothom es recordava d'ell.

Iona

 

Publicat a ARCrelatsencatalà 

X Concurs microrelats terror biblioteca Can Mulà

Volia participar en el concurs de microrelats de terror de la biblioteca de Can Mulà. Mans al teclat i mirada a la pantalla, però la inspiració no arribava. Decidí baixar al garatge, agafar la motoserra i sortir al carrer. Fou el guanyador d'aquella edició.

Com cada matí, entrà a l'habitació de la seva filla per llevar-la. Trobà el bressol buit. Els llençols encara calents. Les cortines voleiant. El seu xumet, encara humit, era a terra.

Li deien floreta. Era bonica, alegre i embriagava a qualsevol que s'hi acostava. Ell, digues-li herbicida, tisores, sequera. Tot el que tocava ho aniquilava. Ella no va arribar a temps de denunciar-lo. Ara regna la olor a terra cremada.

Ella era molt poruga i abans d'anar a dormir, sempre s'assegurava que finestres i porta estiguessin ben tancades.
Però aquella nit, ell ja feia estona que era dins esperant.
Ella, amb tot tancat, no pogué pas escapar.

Va ser el dia que va anar a l'òptica a buscar les ulleres de vista cansada, que la seva vida canvià. Fou mirar-se al mirall amb les ulleres posades, i eliminar tots els de casa.

Anunci classificat
Som una empresa especialitzada en assistència a domicili per persones grans i en gestió d'herències. Oferim descomptes amb la contractació simultània dels dos serveis.

Fou una nit d'insomni i malsons.
L'endemà tornava a la feina després d'un mes de vacances i no es recordava de la contrasenya de l'ordinador.

En veure la seva dona amb el ganivet alçat, li va venir al cap haver escoltat aquell matí al carrer, la melodia de l'esmolet.

Quan ell descobrí que el color rosa podia ser perillós, ja fou massa tard.
Morí com una rata.
Ella havia erradicat la plaga.

Última parada, Vladivostok

Fa molts anys, quan era jove de debò, vaig pujar sobre les rodes del transsiberià. Van ser uns dies de travessar fusos horaris enmig dels boscos, pobles i ciutats de la gran Rússia. Tot i ser un una mica un "coitus interrumptus", donat que no vam fer la totalitat del recorregut fins a Vladivostok, arribar fins Irkutsk va valdre molt la pena.

Gràcies a les bones crítiques rebudes, i a la bona dosi de nostàlgia que m'ha suggerit el títol, ha fet que em decidís a llegir Vladisvostok de Lluís Oliván.

Tot i que el llibre és un encadenat de coses més o menys habituals que li poden passar a qualsevol, té un estil i un ritme que enamora i provoca addició. Una mirada crítica del protagonista a allò que ha estat la vida i com això el torna cada cop més desacomplexat, i el fa fruir de les coses noves a què l'empeny la vellesa.

Vladivostok, dos finals de línia, ja sigui l'última parada del tren transsiberià o la del camí cap on ens porta la vellesa.

Iona